ACN Barcelona – La presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), Cristina Herrero, no descarta que Espanya entri en “recessió tècnica” al darrer trimestre del 2022 i al primer del 2023. En declaracions aquest dimarts en roda de premsa, Herrero ha apuntat que les xifres “d’estancament” que preveu l’entitat pels mesos vinents encaixen amb la definició de “recessió tècnica”, és a dir, l’encadenament de dos trimestres de dades negatives. Així mateix, l’Autoritat ha fet públic un informe on avisa d’elements “d’inconsistència” a les projeccions macroeconòmiques que ha fet el govern espanyol pels pressupostos del 2023.
Amb tot, des de l’AIReF avisen que una recessió real implica indicadors negatius en més elements més enllà del PIB. En aquest sentit, l’organisme recorda que Espanya presenta un comportament positiu en qüestions com el mercat laboral. “La definició de recessió tècnica és aquesta, que s’encadenen dos trimestres consecutius de creixement negatiu. Ara, la recessió tècnica implica que hi hagi una recessió? Tenim els nostres dubtes”, han indicat els analistes de l’AIReF.
Malgrat tot, l’informe conegut aquest dimarts considera que hi ha “riscos” en el creixement real previst pel govern espanyol, l’escenari del qual preveu un creixement del PIB del 4,4% el 2022 i del 2,1% el 2023, mentre que en termes nominals el creixement baixaria des del 8,6% el 2022 fins a un 6% el 2023. En aquest sentit, l’AIReF estima un creixement real de 4,4% el 2022 i 1,5% el 2023 i un avenç nominal de 8,2% i de 5,9%, respectivament.
A l’estudi de l’Autoritat, titulat ‘Informe sobre els Projectes i les Línies Fonamentals dels Pressupostos de les Administracions Públiques per al 2023, s’hi inclou un escenari a mitjà termini fins al 2026 en què es conclou que el marge per a la reducció del dèficit sense adoptar mesures addicionals “s’esgota” i resulta un nivell superior al límit del 3% fixat al Pacte d’Estabilitat i Creixement.
Paral·lelament, l’entitat indica que de prorrogar-se el 2023 les mesures relacionades amb la crisi energètica i la guerra a Ucraïna, el creixement de la despesa primari corrent de les administracions públiques seria del 6,5% anual, per sobre del rang de compliment de la recomanació fiscal.
