ACN Barcelona – La síndica de greuges ha alertat que els presos catalans tenen poques oportunitats laborals i salaris insuficients i per això ha reclamat donar-los més oportunitats de treball, prioritzant les que es fan a l’exterior. Aquesta és una de les conclusions de l”Informe del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura’ del 2023, centrat en l’àmbit laboral. Actualment, el 79% de les dones i el 60% dels homes en centres penitenciaris treballen. En molts però hi ha llista d’espera per accedir als tallers perquè no hi ha prou oferta. A més, la majoria de feines són poc qualificades i els salaris insuficients per contribuir a l’economia familiar. D’altra banda, es constata un increment de contencions mecàniques, que han passat de 586 a 960 .
De les 7.718 persones privades de llibertat que hi havia el 14 de desembre del 2022, 5.747 estava disponible per treballar -292 dones i 5.455 homes-. Tot i això, la població ocupada en tallers era de 3.299 homes i 231 dones. Del total de la població ocupada, el 60% treballa al sector serveis i el 40% en tallers productius.
Pel que fa a la retribució, normativament està establert que ha de ser un 50% del salari mínim interprofessional (SMI) però la síndica ha detectat que aquest no s’aplica. Tampoc es fa una distinció entre operaris de base ni encarregats, ni es tenen en compte els torns dobles.
L’informe conclou que cada cop és més difícil aconseguir nous contractes ja que les feines que majoritàriament estan reservades per als reclusos són fàcilment assumides per màquines. Davant d’això, la síndica defensa que cal adaptar l’ocupació de la població reclusa a les noves demandes del mercat laboral. Així, proposa complementar l’oferta actual amb feines més qualificades i en la modalitat de treball a l’exterior del centre, en àmbits on faci falta mà d’obra com pot ser la neteja de boscos o el treball al camp.
Pel que fa als salaris, l’informe conclou que són baixos i que no tenen com a referència el salari mínim interprofessional. S’observa, per exemple, que la retribució per hora cotitzada mitjana és de 3,68 euros, per sota de la meitat dels 7,88 euros l’hora de l’SMI. Per tant, els imports mensual que en resulten són “clarament insuficients” perquè els interns puguin responsabilitzar-se de les càrregues familiars, tal com preveu la llei orgànica general penitenciària. A més, la síndica demana que es pagui per hora i no per producte fet. En general, defensa que el treball ha de contribuir a fomentar l’autonomia econòmica dels interns que treballen, de manera que es puguin responsabilitzar de les càrregues econòmiques que puguin tenir.
D’altra banda, l’informe constata que les dones tenen menys possibilitats d’accedir als tallers productius, ja sigui per l’estructura arquitectònica del centre, com per exemple el Centre Penitenciari de Dones on no hi poden accedir els camions; o bé perquè de vegades els tallers s’ubiquen als mòduls d’homes.
A més, demana potenciar la formació als reclusos en prevenció de riscos laborals i establir un sistema de representació perquè puguin participar en l’organització i la planificació del treball i en les comissions modulars dels centres penitenciaris.
<strong>Increment de les contencions mecàniques</strong>
L’informe destaca també un increment de les contencions mecàniques al llit respecte l’any anterior. Aquestes han passat de 586 a 960, la quantitat més alta dels darrers quatre anys. La majoria (631) s’han fet per motius regimentals, no mèdics. Per tant, la síndica destaca que no es compleix l’objectiu de reduir-ne l’aplicació fins arribar a les zero. La institució ha insistit que aquesta eina s’ha de fer servir només quan no hi hagi una altra mesura menys lesiva.
L’informe insta el grup de treball i de seguiment de l’aplicació del protocol que analitzi les causes que han portat a l’increment de les immobilitzacions, més enllà de l’increment dels incidents violents produïts i la seva relació amb la salut mental dels interns. També demana als departaments de Justícia i Salut que s’estudiï perquè hi ha centres penitenciaris que fan moltes més contencions que altres i els motius pels quals els principals espais on s’inicien els incidents que porten a la contenció per raons mèdiques són els departaments especials i de règim tancat. També que s’analitzi perquè a les dones se’ls fan més contencions mèdiques i perquè s’apliquen tantes contencions a les unitats sanitàries que disposen de protocols específics, com per exemple a la Unitat Hospitalària Penitenciària de Brians 1 i a la Unitat Psiquiàtrica de Brians 2.
<strong>Recomanacions sobre la infància</strong>
En l’informe es fan també diverses recomanacions. Per exemple, que es tinguin en compte els efectes negatius de les condemnes a les dones, que ingressen a presó per penes molt curtes i amb un estat de salut molt deteriorat.
De fet, es constata que cal reforçar l’atenció mèdica i psiquiàtrica a tots els centres penitenciaris perquè s’ha detectat un increment de les patologies relaciones amb la salut mental en una part important de la població reclusa.
En relació als joves, es recomana al Centre Penitenciari de Joves que potenciï l’atenció a la salut mental i a les addiccions, i molt especialment la prevenció de les conductes autolesives i la prevenció del suïcidi. A més, s’aposta per centres educatius de justícia juvenil més reduïts i que es prenguin mesures per evitar allargar estades d’infants i adolescents en centres residencials d’acció educativa. Sobre la infància, també s’insisteix en la necessitat de crear una atmosfera més acollida en els casos d’aquells infants que viuen amb els seus progenitors en centres penitenciaris.
També s’alerta que alguns departaments especials de règim tancat estan al límit d’ocupació i es recomana buidar-los per poder fer-ne una gestió més òptima.
Per últim, la institució del Síndic de Greuges reclama que no hi hagi cap nou endarreriment en la construcció del nou centre penitenciari de dones a la Zona Franca de Barcelona. I és que constata que l’actual Centre Penitenciari de Dones està en “decadència”.
