ACN Barcelona.-La platja artificial del Fòrum de Barcelona registra una sorprenent biodiversitat marina tenint en compte que és una zona força contaminada, segons un estudi de la Universitat de Barcelona, de l’Institut de Ciències del Mar i de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques. La recerca ha identificat 514 espècies marines en aquesta zona de banys, també exòtiques. Del 2017 al 2019, després de més de 250 hores d’immersió, els experts van analitzar la vida marina de la platja del Fòrum. Mol·luscos, peixos, crustacis i algues són els grups més abundants identificats en l’estudi, d’acord amb l’anàlisi posterior de les fotografies i dels espècimens examinats al laboratori.
Aquesta platja urbana, situada entre la desembocadura del riu Besòs i el port del Fòrum, és una zona de superfície reduïda, força tancada, però amb comunicació amb el mar obert. Bona part de la zona estudiada es dedica a les activitats esportives nàutiques —té una escassa navegació de petites embarcacions recreatives— i al bany de la població. L’hàbitat marí d’aquest entorn artificial resulta força estable, però sorprèn la gran diversitat específica trobada a la zona de banys, ja que és una àrea força contaminada, amb restes d’obres de la construcció del moll, efluents de la depuradora del Fòrum i altres deixalles com tovalloletes, trossos de planxes metàl·liques, envasos de plàstic o llaunes de begudes.El deteriorament de la qualitat de l’aigua, especialment per les aportacions del Besòs i la depuradora, és un dels factors principals que posa en risc la conservació de les poblacions d’espècies marines al litoral urbà. Tampoc hi ajuda el comportament d’alguns banyistes o visitants. Ara bé, s’han trobat espècies d’algues i invertebrats que viuen a sobre o a sota de plaques metàl·liques, en llaunes buides, o associades a tovalloletes. “Sembla una incongruència, però malgrat l’aspecte deplorable d’algunes zones per l’acumulació de la brossa marina, hi ha espècies que es poden aprofitar del substrat originat per aquests materials”, han constatat els autors. A més de les espècies exòtiques, els organismes que més s’han beneficiat de la transformació urbanística del litoral del Fòrum són algues, esponges, briozous i tunicats colonials, i peixos típics de substrats rocosos, és a dir, espècies bentòniques que s’assenten sobre un substrat dur. Algunes espècies d’algues i d’invertebrats bentònics són capaços d’assentar-se a la superfície de les parets verticals de la platja urbana, com també a les escales del fons de la zona de banys i a la base de formigó dels pilons. Les pedres que es troben a poca profunditat creen un bon hàbitat per a les espècies d’invertebrats infralapidícoles, tant per als mòbils com per als sedentaris. En el fons fangós, més enllà de les pilones centrals, les espècies capaces d’enterrar-se hi troben el seu hàbitat ideal. També és una bona zona de posta de sípies i de llebres de mar, i algunes espècies de peixos hi troben una zona de refugi durant la seva fase juvenil.Quinze espècies exòtiquesLa descoberta de quinze espècies marines exòtiques a la platja del Fòrum dona suport a la hipòtesi del fenomen de la tropicalització que s’estaria produint en algunes àrees de la Mediterrània. Amb l’augment de la temperatura de l’aigua, aquests hàbitats costaners són cada cop més propicis a l’assentament d’espècies procedents d’aigües més càlides.En el cas de la llebre de mar Bursatella leachii, un invertebrat que només apareix a la platja del Fòrum de manera esporàdica, tot indica que no té un impacte negatiu per a altres espècies marines. Com que s’alimenta de diatomees, aquest mol·lusc no competeix amb altres espècies autòctones de llebres de mar, que són macroherbívores. En canvi, segons l’estudi, la nacra (Pinna nobilis) —el mol·lusc bivalve endèmic més gran de la Mediterrània— ha desaparegut d’aquesta platja urbana.
