ACN Barcelona – La indústria de la música ha superat el “sotrac” de la pandèmia. Així ha resumit el director editorial del grup Enderrock, Lluís Gendrau, la situació actual del sector. L’Anuari de la Música 2022 ho constata, ja que el 2021 va tancar amb la facturació un 15% per sota de les “dades històriques” del 2019, fins als gairebé 107,2 milions d’euros. Ara bé, el nombre de concerts encara va situar-se un 35% per sota dels nivells prepandèmia i el públic va ser un 59% inferior als registres pre-covid. Això indica, per tant, que els hàbits de consum “han canviat”. L’anuari també apunta que el 2021 el català va situar-se com a llengua preferent en la música en viu per primera vegada, per davant del castellà i l’anglès.
En concret, quan es va preguntar als enquestats quina va ser la llengua de l’últim concert que van anar, un 56,4% van indicar que era el català. El 2019 aquest percentatge era del 44,7%. Ara bé, l’escolta de la música en català a través de les plataformes es va estancar i el 2021 es va situar en el 40,9%, igual que el 2019, segons l’Anuari de la Música, que publiquen un any més el Grup Enderrock i l’Associació de Representant, Mànagers i Promotors de Catalunya (ARC).
“Si l’any 2020 la indústria musical catalana va tocar fons a causa de la crisi per la pandèmia, s’ha de considerar el 2021 com un punt d’inflexió en la recuperació i el 2022 tant els grans festivals com les sales han aconseguit remuntar les xifres prepandèmiques”, ha resumit Gendrau.
<strong>Els grans festivals registren un creixement “històric” el 2022</strong>
A banda de les dades que inclou la publicació, aquest dimecres Gendrau també ha avançat xifres de l’assistència a festivals el 2022. Destaca que el total de públic als festivals del conjunt dels Països Catalans ha augmentat un 20% respecte de les xifres del 2019.
Tenint en compte només Catalunya, el creixement ha estat impulsat pels macrofestivals (més de 50.000 espectadors), on els assistents han pujat un 45% respecte abans de la pandèmia. Es tracta d’un creixement “històric”, segons Gendrau, en el que han contribuït, entre altres, l’aposta del Primavera Sound per celebrar dos caps de setmana o l’oferta extra del Sónar. Per contra, els festivals de format mitjà s’han situat un 8% per sota dels nivells d’assistència prepandemia i en els de petit format el públic ha caigut un 21%.
Enguany també ha destacat el ritme d’activitat de les sales de concerts, que es troben en una “macrobombolla”, segons ha assenyalat el president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Lluís Torrents. Així, la pandèmia va trencar “l’equilibri” tradicional que estableix que unes bandes preparen discos nous, mentre les altres estan de gira. “De sobte tothom pot girar i tothom surt de gira perquè necessita ingressos”, ha indicat Torrents. És per aquest motiu que les sales estan programant concerts cada dia de la setmana, tot i que en un format més reduït i a preus més elevats. El sector pronostica que el ritme “normal” es recuperarà de cara a finals del 2023.
<strong>Les artistes femenines perden terreny als escenaris</strong>
L’anuari també apunta que la paritat de gènere als principals festivals catalans va caure el 2021. Així, només un 35% dels artistes que van actuar van ser dones o grups mixtos, el que suposa igualar els nivells del 2017, quan l’informe va començar a analitzar les dades segregades per gènere. En concret, si es tenen en compte els 12 principals festivals que se celebren a Catalunya, el 2021 només van superar la paritat el Barnasants (56% de dones i grups mixtes) i el Primavera Sound (54%). Els percentatges més baixos van ser els dels cartells del Cap Roig (17%), l’Anòlia (25%) i el Cruïlla XXS (26%).
Pel que fa a dades de l’any 2021, l’anuari també indica que la por als contagis de coronavirus va ser el principal motiu que va frenar l’assistència als concerts. Dos de cada deu catalans van anar a més de tres concerts el 2021 i a almenys un macrofestival. El perfil d’aquest assistent va ser el d’un home d’entre 20 i 24 anys i que viu a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran.
<strong>Bones dades de facturació per les discogràfiques</strong>
La menor assistència a concerts el 2021 va anar a favor de l’escolta de música des de casa, sobretot entre els joves i a través de les plataformes. Així, durant l’any passat les discogràfiques van registrar bones dades de facturació, que en vendes va pujar fins als 12,5 milions d’euros, el que suposa un 13% més que el 2020 i pràcticament igualar el 2019. El mercat digital va representar un 81% del total.
Sobre els discos més escoltats, segons les reproduccions a Spotify, a Catalunya el 2021 va encapçalar el rànquing el raper mallorquí Rels B, amb l’àlbum ‘La Isla’ (271,3 milions de reproduccions), seguit de la maresmenca Bad Gyal amb ‘Warm Up’ (135,7 milions de reproduccions) i Álvaro Soler amb ‘Magia’ (113,9 milions de reproduccions).
En relació amb els àlbums que inclouen cançons en català, el més escoltat va ser ‘Un secreto al que gritar’, de Nil Moliner; i la cançó més escoltada en llengua catalana ‘A la deriva’ de Txarango.
