ACN Sabadell – El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha confirmat que les restes exhumades al desembre de la fossa comuna del cementiri de Reus són del militant antifranquista Cipriano Martos. Martos va morir el setembre de 1973 per la ingesta d’àcid càustic durant els interrogatoris als quals el va sotmetre la Guàrdia Civil. La Generalitat ha traslladat els resultats genètics aquest mateix dimecres al Jutjat de Reus, que esperen que iniciï una investigació per aclarir el relat de com va morir Martos. La recuperació del cos forma part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat. Es tracta de la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016.
<em>(Aquesta peça incorpora declaracions d’Antonio Martos, germà de Cirpiano Martos, així com de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el director general del Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses) </em>
El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels 41 exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos, és a dir, el sexe, l’edat, les seves dimensions o les ferides que presentava.
Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure’n mostres i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats de les proves han ratificat que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos, que es converteix, així, en la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del programa, el 2016.
“Aquest treball ens permet avançar en dignificar la memòria de Martos i la dels militants antifranquistes que van lluitar per aconseguir els drets i les llibertats per tenir la Catalunya democràtica que avui tenim”, ha detallat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart. Ubasart, juntament amb el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, s’han desplaçat aquest dimecres al migdia a Sabadell, on s’han trobat amb Antonio Martos, germà de Cipriano.<strong> </strong>
En trobar-se en una fossa comuna amb una alta densitat de cossos, la intervenció va ser complexa. El procés d’obertura de la fossa va incloure la preparació de l’espai i l’excavació de l’àrea estudiada, a partir de treballs previs de la fossa 11-67 nord, on estaven ubicades les despulles del militant antifranquista.
<strong>Procés judicial</strong>
Un cop trobat el cos i amb un primer estudi antropològic que determinava que es podia tractar de Martos, es va informar el Jutjat de Reus, en aplicació de la llei de fosses. “Aquest matí, a primeríssima hora, hem comunicat al Jutjat la confirmació de la identitat del cos, i ens hem posat a la seva disposició de cara a una possible petició d’anàlisis”, ha explicat Aragoneses.
De fet, un cop notificat, el Jutjat ha demanat informació i ha anunciat que sol·licitarà un estudi toxicològic del cos, un fet sobre el qual la Generalitat ja ha avançat feina, demanant la participació de l’Institut Nacional de Toxicologia. “Ens agradaria que el jutge de Reus iniciés una investigació per aclarir i fixar el relat jurídic de què va passar al 1973 amb Cipriano Martos”, ha afegit Aragoneses.
<strong>Detenció i tortura</strong>
Cipriano Martos Jiménez (1942) era un obrer i sindicalista d’origen andalús que va emigrar cercant feina per Andalusia i l’Aragó, i posteriorment a Catalunya, concretament a Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis, entre els quals jornaler, miner, treballador al tèxtil i paleta, i es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.
La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, obligant-lo a beure un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, una combinació d’àcid sulfúric i gasolina. Dos dies després, el 27 d’agost, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus.
El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar, i finalment, el 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna.
“Com és que no li van donar ni 20 dies de llibertat per dir si havia fet o no res dolent, per demanar perdó i ser perdonat?”, es pregunta el germà de Cipriano Martos, Antonio Martos. “El van posar en una ratera, el van torturar i li van donar verí perquè morís”, rebla.
La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus. En cap moment es va permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.
Ara, l’Antonio espera trobar la manera de traslladar el cos del seu germà a Granada, conscient que ell no pot conduir per edat i que les despeses són molt elevades. La Generalitat, però, ja ha avançat que faran tot el que sigui necessari per donar pau a la família i, sobretot, a les despulles de Martos, perquè reposin a la seva terra natal.
