ACN Barcelona – El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha demanat aquest divendres que el pròxim govern espanyol prioritzi el creixement econòmic, el bon ús dels fons europeus Next Generation, les “reformes estructurals” i “l’equilibri” dels comptes públics. “Hi ha molt per fer i sigui un govern d’un tipus o altre haurà d’encarar aquestes tasques”, ha dit durant la presentació dels resultats de l’entitat al primer semestre. Preguntat pels efectes d’un eventual bloqueig de la investidura, Gortázar ha indicat que no seria una “bona notícia”, però ha confiat que no tingui conseqüències econòmiques. Pel que fa a l’evolució de l’Euríbor, el directiu ha anticipat que, a final d’any, baixarà del 4%, rebaixant així les quotes de moltes hipoteques.
“Respecte a l’endarreriment i la incertesa, evidentment no són bones notícies per l’economia, però a la vegada tenim l’experiència del 2016 i el 2019, amb processos d’incertesa llargs per la formació de govern i repetició d’eleccions. En els dos casos vam tenir un creixement (…) superior a la UE i una bona evolució del dèficit i la prima de risc”, ha argumentat Gortázar. Tanmateix, ha afegit que s’ha de “normalitzar” aquesta situació encara que no agradi.
Preguntat per l’evolució dels tipus d’interès, el conseller delegat de CaixaBank ha dit que la pujada anunciada ahir pel BCE pot suposar el principi del final de l’escalada viscuda darrerament. “Aquest procés s’està esgotant”, ha ressaltat després d’indicar que l’entitat no descarta una nova pujada després de l’estiu. Sigui com sigui, Gortázar ha vaticinat que l’Euríbor, a final d’any, baixarà del 4%. “El cas base és que a partir de la meitat de l’any vinent les hipoteques començaran a apreciar-se en negatiu, el qual serà un bon símptoma de com evoluciona l’economia i una bona notícia per a tots”, ha conclòs.
Tot i que l’entitat ha tancat els primers sis mesos de 2023 amb un benefici net de 2.137 milions d’euros, un 35,8% més que fa un any, el directiu ha descartat “rotundament” que es pugui parlar del millor resultat històric de CaixaBank. En aquest sentit, ha argumentat que el grup, després de la fusió amb Bankia, és molt més gran que abans, però que a escala de rendibilitat encara no iguala les dades d’anys com el 2005. “Estem molt lluny de poder dir que és el millor any de la nostra història”, ha assegurat.
<strong>Impost a la banca</strong>
Gortázar també s’ha referit al futur de l’impost extraordinari sobre la banca i a la possibilitat que aquest s’allargui en el temps. “La banca i les entitats financeres (…) han de contribuir un 40% mentre els altres ho fan un 25%?”, s’ha preguntat el directiu. “Per què volem penalitzar les entitats financeres? Quines conseqüències té que paguin tant?”, ha agregat. A parer seu, “no té sentit” gravar aquest sector més que altres activitats econòmiques. De fet, ha alertat que fer-ho “no és bo” per l’economia i ha demanat una reflexió “serena” sobre aquest tribut que, al primer semestre, ha suposat una despesa de 373 milions d’euros per l’entitat.
