ACN Barcelona – Gabrielle Zevin ( Nova York, 1977) ha presentat aquest dimarts a Barcelona la seva desena novel·la, el fenomen editorial ‘Demà, i demà, i demà’ (Periscopi), un llibre sobre els límits de l’amistat i l’amor amb el món dels videojocs com a rerefons. L’escriptora i guionista entén que l’èxit de la novel·la rau en el fet que “tots juguem” en alguna mesura, siguem ‘gamers’ o no, i també perquè els videojocs són “un gran tema” a través del qual es pot fer una crònica dels últims 40 anys als Estats Units i al món occidental. Filla d’un programador de videojocs, l’autora s’ha relacionat amb aquesta forma d’entreteniment tota la vida, i com a filla única agraeix que aquest entreteniment va compensar les hores de “solitud”.
Sobre l’èxit del llibre, Zevin n’està orgullosa, però també admet que aquesta vegada n’ha estat menys pendent perquè, diu, per primer cop en la seva carrera està prou satisfeta amb l’escriptura de la novel·la. En aquesta desena novel·la, Zevin sent que és la primera vegada en la qual el gust estètic i l’habilitat tècnica han coincidit.
A propòsit de l’èxit, també, l’autora ha confirmat que ‘Demà, i demà, i demà’ ja té acordada una versió cinematogràfica, de la qual ja s’està escrivint el guió amb la seva col·laboració
<strong>Amics units pels videojocs</strong>
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació.
Gabrielle Zevin ha subratllat aquest dimarts que no havia escrit mai abans “sobre els videojocs”, i això que és un entorn que l’ha acompanyat des de petita a casa, on el seu pare, un programador de videojocs, li mostrava i deixava jugar amb els seus prototips. 40 anys després l’escriptora ha escrit un relat sobre la força de l’amistat, com una forma d’amor, i una oda a la imaginació com a espai de refugi.
“No cal haver jugat a videojocs perquè t’agradi la novel·la”, comenta sobre l’impacte que ha tingut la seva darrera novel·la. Zevin diu que els autors sempre busquen un tema a partir del qual construir una història, i que en aquest cas els videojocs en són un de “gran”. “A través seu puc parlar de tot el que he viscut i del que ha passat a Amèrica els últims 30 anys”.
La de Zevin és la primera generació que va créixer amb els videojocs. “Per mi era interessant explicar la història de personatges, des de petits fins a grans, perquè en aquest temps i en paral·lel veiem el desenvolupament de tota una indústria”. L’autora afegeix que els videojocs són la crònica “visual” de l’evolució tecnològica. “La tecnologia ens ha canviat, això ho percebem amb la manera com ens desorientem al carrer sense una app (Google maps), o com coneixem gent a través d’una app de cites. A nivell visual, el videojoc mostra l’evolució des de jocs de punts i línies fins a ‘The last of us’, que és com ser dins d’una pel·lícula”.
Gabrielle Zevin es va graduar en literatura anglesa i americana a la Universitat Harvard i és autora de diverses novel·les d’èxit, tant per al públic adult com juvenil. Ha treballat de guionista, ha estat nominada a l’Independent Spirit Award i en l’actualitat és considerada una de les escriptores més notables dels últims anys segons The New York Times. Amb un estil immersiu i d’una gran profunditat emocional, ofereix uns personatges psicològicament complexos.
