ACN Brussel·les – La fallida del banc nord-americà Silicon Valley ha tornat a situar la política monetària al nucli del debat. La pujada de tipus dels últims mesos -als Estats Units han passat del 0,25% al 4,75% en menys d’un any- ha estat un dels desencadenants del col·lapse i algunes veus han qüestionat l’agressivitat de l’estratègia monetària per controlar l’increment de preus. En un context on la inflació es manté alta -però tendint a la baixa-, la pregunta és si cal mantenir accions restrictives o assegurar l’estabilitat financera. El primer pas el farà el Banc Central Europeu (BCE) aquest dijous. Si bé els experts consideren que l’entitat seguirà l’estratègia anunciada el febrer passat, preveuen un relaxament dels tipus els pròxims mesos.
En la seva darrera reunió celebrada a principis de febrer, el consell de govern del BCE va decidir apujar els tipus d’interès en 0,5 punts, situant-los en el 3%. Però no només això, sinó que també va avançar un increment dels tipus de 0,5 punts en la pròxima trobada prevista per aquest dijous 16 de març. Llavors es desconeixia per complet el cas de Silicon Valley Bank. A més, la decisió arribava just després que tant la Reserva Federal dels Estats Units com el Banc d’Anglaterra anunciessin una nova pujada de tipus.
Per ara, els acadèmics creuen que el BCE mantindrà l’estratègia que va avançar. “No espero una reducció de tipus a menys que hi hagi un estrès financer molt gran”, apunta l’economista del ‘think tank’ Bruegel, Gregory Claeys. Segons remarca aquest expert, les autoritats de la Unió Europea han reiterat durant els últims dies que l’efecte contagi és mínim i considera que, en casos com la fallida d’un banc, la gent tendeix a “sobre reaccionar”.
Per altra banda, un canvi de política del Banc Central Europeu també generaria un problema de credibilitat en l’entitat, que fins ara ha mantingut un full de ruta basat en l’anàlisi dels mercats i seguint un enfocament de “reunió a reunió”.
<strong>Canvi d’actitud</strong>
Malgrat tot, la crisi al Silicon Valley Bank sí que podria fer replantejar al BCE la seva estratègia pel que fa al ‘timing’ dels seus anuncis. Fins ara, l’entitat presidida per Christine Lagarde ha apostat pel que s’ha batejat com a ‘forward guidance’, una maniobra en què el BCE avançava quines eren les seves intencions en política monetària o en la compra d’actius per donar seguretat als mercats.
Per Claeys, l’escenari econòmic actual -amb tipus d’interès lluny del 0% i constants augments- fa que aquesta estratègia “ja no sigui una bona idea”. “El ‘forward guidance’ elimina graus de llibertat, i donada la incertesa al mercat estatunidenc, fer pujades més graduals potser seria millor”, apunta.
De fet, aquest expert considera que abandonar aquesta estratègia hauria permès al BCE adoptar una nova decisió tenint en compte el cas de Silicon Valley Bank. En aquest sentit, vaticina que el banc central no trigarà a canviar. “L’única cosa bona d’aquesta fallida és que ha posat de manifest que, quan es fan adaptacions ràpides en la política monetària, hi haurà problemes pel camí; s’ha d’estar a l’aguait, ser prudent i gradual”, afegeix.
<strong>Nova estratègia de la FED</strong>
On sí que els experts consideren que hi pot haver un canvi d’estratègia notable és als Estats Units, on l’efecte contagi del Silicon Valley Bank sobre la resta del sector financer és major. Fins ara, els analistes nord-americans avançaven una pujada de tipus d’entre 0,25 i 0,5 punts per a la reunió del 22 de març de la Reserva Federal (FED), però ara s’estan replantejant pujades de màxim 0,25 punts o, fins i tot, que els tipus es mantinguin invariables.
Tot plegat, a més, en un escenari on la inflació dels Estats Units acumula vuit mesos a la baixa i presenta taxes inferiors a les del conjunt de l’eurozona. Segons les últimes dades, la inflació els EUA es va situar en el 6% al febrer, lluny del rècord històric del 9,1% registrat al juny i per sota la taxa de l’eurozona al febrer (+8,5%).
<strong>Caiguda de Credit Suisse</strong>
El debat sobre els tipus d’interès i la fallida de Silicon Valley Bank arriba en un moment en què Credit Suisse s’ha desplomat a borsa perquè el seu principal inversor, el banc nacional d’Aràbia Saudita, ha decidit no acudir a l’última ampliació de capital impulsada per l’entitat.
Tot i que la vinculació directa entre els bancs suís i estatunidenc no existeix, ambdues situacions han sacsejat els mercats i han impulsat la caiguda de les borses, deixant especialment tocades les entitats financeres.
