ACN Elna.-Remei Oliva és l’última mare viva de totes les qui van infantar a la Maternitat d’Elna. Avui, amb 102 anys, hi ha tornat per a la presentació de l’edició en català de les seves memòries. ‘La noia de la capsa de fils’ ressegueix l’exili que va viure quan, l’hivern del 1939, va haver de deixar enrere la feina de modista i fugir a França. La traducció del seu testimoni, publicat en francès per primer cop al 1988, forma part de la col·lecció ‘Memòries’ del Memorial Democràtic. “Espero que el record pervisqui”, ha dit Oliva, durant l’acte a la Maternitat. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha subratllat que el seu és el testimoni que representa la veu “de totes les dones víctimes de l’exili” que van ser “víctimes de la barbàrie”.
La seva és la veu de totes les dones que van patir la Guerra Civil i van haver d’exiliar-se. Remei Oliva tenia 20 anys quan, aquell hivern del 1939, va haver de deixar casa seva a Badalona. Va tancar les portes a la seva vida de modista i als seus somnis per fugir cap a França. Les memòries ‘La noia de la capsa de fils’ ressegueixen els quinze mesos que va passar als camps d’Argelers i Sant Cebrià, el naixement del seu primer fill (en Rubén) a la Maternitat d’Elna i la difícil integració en una França immersa dins la Segona Guerra Mundial. El llibre es va publicar per primer cop en francès el 1988. Fa setze anys va sortir en castellà i ara, n’ha arribat la traducció al català. S’ha publicat dins la col·lecció ‘Memòries’ que edita el Memorial Democràtic.Avui, a punt de fer 103 anys (va néixer el 29 de setembre del 1918) Remei Oliva ha tornat a la Maternitat Suïssa d’Elna. Ella és l’última mare viva dels 597 nens a qui Elisabeth Eidenbenz va ajudar a néixer. I ha estat precisament aquí, el lloc on va infantar el seu primer fill, l’escenari que la Generalitat ha escollit per presentar-hi la traducció de les seves memòries.”Ho he guardat tot a la memòria”Oliva ha recordat que qui va impulsar-la a escriure el llibre va ser una de les seves joves. Per ordenar-se la memòria, s’apuntava frases en llapis que després estructurava cronològicament. “Com que ho he guardat tot a la memòria ho he pogut escriure tal com era”, ha dit durant la presentació. Oliva tampoc ha oblidat agrair què va suposar la Maternitat d’Elna per a totes aquelles qui malvivien en camps de concentració. Amb Eidenbenz, s’hi va cartejar i la va retrobar posteriorment. “Ella ho mereix tot”, n’ha dit. I del seu testimoni, ‘La noia de la capsa de fils’, allò que n’espera és que el llibre serveixi perquè “el record pervisqui” i no s’oblidi mai la barbàrie que va suposar la guerra i l’exili.Símbol “de totes les dones”La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha destacat que el relat d’Oliva és un “testimoni molt valuós”, perquè és símbol de la valentia i la dignitat de les dones republicanes exiliades. “Ens fa una fotografia clara de totes les dones víctimes d’aquell exili forçat, sovint massa oblidades”, ha afirmat. “La seva perspectiva femenina dona un valor qualitatiu al seu testimoniatge”, ha dit la consellera. I ha afegit: “Ella ens parla de la vida als camps de refugiats, de les noies que tenien fills, de l’absència de pare de les criatures, de les famílies, malalties i plagues. De com cadascú lluitava internament per sobreviure en condicions infrahumanes i de com, malgrat les adversitats, la vida s’obria camí”.Ciuró ha destacat que les memòries d’Oliva són “història en majúscules”, que s’ha “d’explicar als nostres joves perquè siguin conscients de com el feixisme va trepitjar els drets humans de diverses generacions”. “I prenguin consciència de preservar els drets individuals, col·lectius i la democràcia; perquè allò que van viure les víctimes de la Guerra Civil, malauradament, avui torna a aparèixer a d’altres indrets, amb els mateixos objectius de propagar l’odi, les desigualtats i la insolidaritat social”, ha afegit.A l’acte de presentació del llibre hi han assistit, entre d’altres, el director del Museu Memorial de l’Exili (MUME), Enric Pujol, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font.
