ACN Barcelona – Entitats socials denuncien que l’Ajuntament de Barcelona no els permet l’empadronament en col·lectiu de persones vulnerables en locals o establiments com ara les seves seus o locals. Així ho denuncien en un comunicat l’ONG Stop – Stop Sida i el Comitè 1r de Desembre, que assenyalen que en els darrers dos mesos l’Ajuntament ha pres la decisió “unilateral” d’acabar amb un acord que possibilitava l’opció d’un empadronament col·lectiu -sense pernoctació- amb el propòsit d’agilitzar aquest accés per a les persones que es trobaven en situacions de vulnerabilitat. El consistori, però, diu que no ha canviat el seu model d’empadronament i, entre altres, ofereix la possibilitat d’un empadronament sense domicili fix.
“L’Ajuntament no ha restringit l’accés a la modalitat del padró en domicili fictici, la ciutat continua empadronant i compromesa amb garantir el dret de les persones”, assenyalen a l’ACN fonts municipals. D’altra banda, per a casos especials que puguin requerir una actuació específica, apunten que s’ha creat una comissió de treball amb el Comitè 1r de Desembre i amb la Conselleria de Salut per acompanyar i tractar cada cas, si fos necessari.
<strong>Les entitats volen empadronar als seus locals</strong>
Segons han explicat des del Comitè 1r de Desembre a l’ACN, plataforma que agrupa diverses entitats- fa prop de vuit anys que es va establir l’empadronament en col·lectiu en establiments com una via extraordinària que era efectiva per a casos de persones vulnerables que necessitaven accedir a determinats recursos sanitaris o socials i tenien dificultats per empadronar-se per la via ordinària.
A més, se’ls ha notificat la revocació de l’empadronament d’aquelles persones que ja estaven registrades a les organitzacions en els pròxims 2 o 3 mesos. Només entre la vintena d’entitats que conformen el Comitè, assenyalen des de la plataforma, hi ha prop d’un miler de persones empadronades per la via del padró en col·lectiu sense pernoctació.
Ara assenyalen que el consistori ha fixat un canvi de criteri i la solució que ofereix és empadronar-se a través d’una altra figura padronal, l’empadronament sense domicili fix. Es queixen aquesta opció fa que el termini per aconseguir el padró sigui més llarg i presenta dificultats en alguns casos, bé sigui perquè es canvia molt el domicili, per estar de relloguer en pisos on no es permet l’empadronament o per algun altre motiu. “Reclamem que el dret a l’empadronament sigui realment efectiu”, apunten les mateixes fonts.
A més, per dur a terme aquest tràmit, assenyalen, les persones han de sol·licitar prèviament un altre document: un informe de coneixement de residència, el qual també es pot demorar fins a tres mesos a ser atorgat i requereix la intervenció dels serveis socials.
“Aquestes mesures tenen un impacte significatiu en els processos de regularització o en l’obtenció d’ajudes socials que molts usuaris i usuàries poguessin haver iniciat, si no tinguessin temps de tornar-se a empadronar en un termini inferior a tres mesos”, apunta el comunicat.<br />
D’altra banda, neguen que estiguin parlant de casos de persones que viuen fora de Barcelona, ja que asseguren que es tracta de persones ateses per entitats i que viuen a Barcelona.
<strong>L’Ajuntament nega canvis en el model</strong>
L’Ajuntament de Barcelona assenyala que no ha canviat el seu model d’empadronament. Fonts municipals assenyalen a l’ACN que continuen a disposició de les persones que resideixen a la ciutat amb diferents canals d’empadronament.
D’una banda, en el domicili on viu la persona, el qual es pot acreditar aportant un títol legal (propietat o contracte de lloguer, principalment) o demanant a l’Ajuntament una visita de comprovació.
D’altra banda, en un domicili fictici, conegut també com empadronament sense domicili fix, quan la persona es troba en situació de precarietat habitacional, per no disposar de llar o per disposar d’habitatge insegur (situacions de relloguer d’habitacions, principalment).
Aquestes dues circumstàncies, explica l’Ajuntament, s’acrediten mitjançant l’emissió d’un Informe de Coneixement de Residència (ICR), el qual es pot obtenir a través de tres circuits diferenciats: un circuit de tramitació general, un circuit específic per les persones que manifesten viure al carrer o bé les persones i famílies vinculades a altres Serveis Socials o el SAIER on, en cas de necessitat d’aquesta modalitat d’empadronament, obtenen l’ICR directament d’aquests serveis.
A més a més, les fonts municipals asseguren que els darrers mesos s’ha treballat per millorar i reforçant tant el circuit d’empadronament de persones en situació de sense llar, com el circuit de tramitació general de ciutat per tal d’optimitzar el procediment de gestió de sol·licituds i per millorar el sistema de gestió de la correspondència en el cas de persones rellogades en habitacions que opten per aquesta modalitat d’empadronament.
Entre les accions de millora impulsades des de l’àmbit municipal hi ha l’empadronament dels sense llar a centres especialitzats en sensellarisme públics, la possibilitat de crear una adreça de notificació (que no cal que sigui la d’habitatge) i l’increment de treballadors públics que puguin acreditar que es viu en l’adreça que s’acredita.<br />
