ACN Barcelona.-Una desena d’entitats catalanes, valencianes, basques, gallegues, aragoneses i asturianes de defensa de la llengua pròpia signen aquest dimecres una declaració conjunta que considera “clarament insuficients els avenços” en matèria lingüística inclosos en la Llei general de l’audiovisual. Entitats com Òmnium Cultural, Escola Valenciana i Obra Cultural Balear insten les forces polítiques i el govern espanyol a modificar el projecte de llei aprovat dimarts per l’executiu “igualant” els continguts i percentatges mínims “en totes les llengües de l’Estat” en doblatge, subtitulacions i audiodescripcions, així com les obligacions de finançament de produccions audiovisuals en les diverses llengües de l’Estat.
El govern espanyol va aprovar dimarts el projecte de llei audiovisual amb la quota mínima d’un 6% per al català, basc o gallec, només en el catàleg de les plataformes audiovisuals amb seu a Espanya. Per tant, el percentatge per a les llengües cooficials que s’hi va introduir fruit de l’acord de l’executiu amb ERC per aprovar els pressupostos de l’Estat de 2022 no vincula Netflix, HBOMax, Disney+ o Amazon Prime. La resposta de les entitats de defensa de les llengües cooficials de l’estat espanyol és que el redactat final és “clarament insuficient” per a les respectives llengües “en relació als avantprojectes fets públics anteriorment”. Per això insten tant els grups parlamentaris com el mateix executiu espanyol a “millorar a fons i molt significativament el redactat” de la llei durant el seu tràmit parlamentari. Les entitats signants reclamen en essència que el text “inclogui com a principi bàsic el reconeixement, defensa, garantia i promoció de la pluralitat lingüística”. Igualar els percentatges de castellà i de llengües cooficialsLa “pluralitat” i la “rehabilitació i recuperació d’espais fins avui negats” passen, segons les entitats signants, per “igualar” els percentatges mínims de continguts “en totes les llengües de l’Estat” (inclòs el castellà) en doblatge, subtitulacions i audiodescripcions. També s’exigeix la mateixa igualtat en les obligacions de finançament de produccions audiovisuals en les diverses llengües de l’Estat, ja siguin per a plataformes digitals o per canals televisius.El cert és que el redactat aprovat estableix que del catàleg de producció europea obligatòria fixada per la Unió Europea a les plataformes en un 30%, la meitat ha de ser en alguna de les llengües oficials de l’Estat, però en una proporció del 40% en català, gallec o basc i el 60% en castellà. Això suposaria que la reserva per a llengües cooficials a les plataformes (que finalment hi estiguin obligades) representaria el 6% del total. En aquest sentit, les entitats constaten que “l’audiovisual és un dels sectors on l’exclusió de llengües diferents del castellà és més evident”. A més, sostenen que fins ara, la legislació general de l’audiovisual “només ha establert percentatges obligatoris de continguts i finançament mínims per al castellà, sense indicació ni reconeixement d’altres llengües existents a l’Estat espanyol”. “Ens comprometem a poder aconseguir aquests objectius, realitzant totes les gestions i actuacions necessàries davant dels diputats i senadors, i també davant del govern espanyol, durant tot el període del seu tràmit parlamentari, tant des dels nostres respectius territoris com també a Madrid, de forma conjunta”, s’ofereixen.Signen aquesta declaració la Mesa pola Normalización Lingüística (Galiza), Euskalgintzaren Kontseilua (País Basc), Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Escola Valenciana, Associació Cultural Valenciana Tirant lo Blanc, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), Iniciativa pol Asturianu (Astúries) i Nogará religada (Aragó).
