ACN Barcelona – Una quinzena d’entitats de drets humans, juristes, sanitaris i familiars de presos han advertit aquest divendres a la Conselleria de Justícia que estudien emprendre accions legals contra el nou protocol de contencions mecàniques a les presons catalanes, que va entrar en vigor divendres passat 1 d’abril. Les entitats critiquen que el nou protocol, que substitueix l’anterior aprovat el maig del 2021, és “regressiu” en la defensa dels drets dels presos, s’allunya de l’objectiu de la contenció zero i va en sentit contrari a les mesures que es prenen a Europa. Per això, també han demanat al Parlament que creï un grup de treball sobre aquest tema, similar al que ja va funcionar fins el 2017 sobre l’aïllament dels interns.
(Aquesta actualització incorpora la resposta del Departament de Justícia sobre la qüestió)
En un comunicat, les entitats lamenten que l’anterior protocol, fruit del treball de molts mesos, s’hagi substituït per un de nou a causa de “fortes pressions sindicals” a la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. El nou text, segons les entitats, suposa una “clara regressió” perquè “no respecta” les recomanacions d’organismes com l’Organització Mundial contra la Tortura o el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura, del Consell d’Europa, que han visitat les presons catalanes els últims anys. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, com a Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, també ha demanat la retirada del nou protocol.
Segons dades del Síndic, entre maig i desembre l’anterior protocol va poder reduir de 60 a 44 les contencions mensuals a les presons catalanes. Això evidencia, segons Rivera, que les contencions, que, segons ell, no estan previstes a la legislació penitenciària, no són un mecanisme excepcional, sinó que se’n practiquen tres cada dos dies als centres catalans.
En concret, el manifest critica que el nou protocol no preveu acotar temporalment les contencions, que es comuniquin al jutjat de vigilància penitenciària en el moment d’aplicar-se o que un informe psiquiàtric no eviti la contenció per motius de règim intern. El director de l’Observatori del Sistema Penal dels Drets Humans (OSPDH) de la UB, Iñaki Rivera, ha recordat que la contenció mecànica s’ha abolit a tot l’estat en l’àmbit de la justícia juvenil i a Europa s’està caminant per abolir-la en quasi tots els supòsits.
Per tot això, consideren que el nou protocol neix sense legitimitat “moral, social i jurídic” i per això estudien impugnar-lo als tribunals. Laia Serra, advocada de l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans i vocal de la comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, ha recordat que el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar Dinamarca per una contenció mecànica similar a les que es fan a Catalunya. A més, ha criticat que la circular que aprova el protocol és un document administratiu que regula els drets humans però és “difícil de fiscalitzar”.
Per la seva banda, Miguel Zumalacárregui, director a Europa de l’Organització Mundial contra la Tortura, ha dit que aquest protocol és un “pas enrere” en la protecció dels drets humans i fa anar Catalunya “a contracorrent” del que està passant en molts llocs del món.
Entre els signants del manifest hi ha Alerta Solidària, l’Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental, l’Associació de Famílies de Presxs de Catalunya, la Comissió de Defensa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Irídia, Justícia i Pau i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB (OSPDH), entre altres.
<strong>Experiències directes</strong>
A l’acte de presentació del manifest també ha parlat Gracia Amo, de l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya i mare d’un pres mort a Brians després d’estar més de 24 hores immobilitzat en un llit. Ha explicat que en moltes ocasions als presos se’ls immobilitzava cara avall perquè no s’ofeguessin amb els seus vòmits, però també se’ls injectava eparina a la panxa perquè no se’ls fessin coàguls sense la presència de cap sanitari. Això evidenciava que la intenció era que es passessin moltes hores en aquesta posició. El nou protocol preveu que la immobilització al llit es faci cara amunt.
Amo ha demanat més formació pels treballadors de presons i que puguin fer contencions mitjançant la paraula o una simple abraçada amb “carinyo”. També ha lamentat que el protocol hagi canviat perquè ha canviat el partit que dirigeix la Conselleria de Justícia.
Per últim, ha parlat Pilar Sáez, expresa de Wad-Ras i Brians i que va ser immobilitzada. Ha insistit en el fet que cal més formació dels treballadors i que sàpiguen actuar amb carinyo i empatia. No obstant, s’ha mostrat escèptica sobre la formació als funcionaris, ja que creu que “no servirà de res”. “Qui és torturador no canviarà i no el faran fora”, ha assegurat.
<strong>Resposta de Justícia</strong>
En resposta a aquestes crítiques, fonts del Departament de Justícia han reiterat a l’ACN que la Conselleria està “compromesa” amb l’objectiu de la contenció zero. Així, aquestes fonts asseguren que la circular ara en vigor adapta els procediments de contenció mecànica als “més alts estàndards de drets humans”. Així, Justícia diu que el nou protocol intensifica la intervenció tractamental sobre qualsevol contenció, millora el seguiment en els casos de major vulnerabilitat i afegeix un control extraordinari, al final de la contenció regimental, per part dels serveis mèdics, cosa que abans no exisita.
Pel que fa a algunes crítiques, el departament recorda que el nou protocol no inclou cap canvi respecte les limitacions temporals de l’ús de mitjans de contenció, la posició més segura per a l’intern durant la immobilització i la notificació al jutjat de vigilància penitenciària “de manera immediata i en qualsevol cas sempre dins les 24 hores següents”.
Sobre la suspensió de la seva vigència, el departament diu que no es va demanar en l’anterior protocol tot i que la circular no anava acompanyada de cap formació universal ni de l’adequació de cap cel·la encoixinada com ara sí que està en tràmit de construcció.
També recorden que Justícia participa als fòrums internacionals on es comparteixen les experiències per a la millora dels sistemes penitenciaris. Un grup de treball que es constituirà aquest abril estarà atent a la recerca de fórmules alternatives a les contencions i a qualsevol altra millora que es pugui introduir. El grup de treball inclourà el món penitenciari i el sanitari, així com altres experts.
