ACN Massanassa – Els alumnes de l’escola Lluís Vivies de Massanassa han reprès aquesta setmana les classes a l’antiga facultat de Magisteri de la Universitat de València. L’esfondrament d’un mur del centre va provocar la mort d’un home el cap de setmana passat, ja que l’edifici va quedar danyat per la dana. Quan tot just fa un mes de la gota freda, les famílies comencen a respirar una mica més alleugerides perquè els seus fills s’han retrobat i poden tornar a una certa rutina. “Teníem ganes de tornar, la nostra escola està malament i l’han de reconstruir”, diuen en Marc i l’Àxel. Per tots dos agafar l’autobús i desplaçar-se a la capital valenciana és “divertit”, deixant per unes hores una població on el rastre de la catàstrofe és encara ben visible.
Una desena d’autobusos s’han aplegat al voltant de les nou del matí d’aquest divendres a prop del CEIP Lluís Vives per recollir els alumnes de primària d’aquesta escola. En dues tongades, els infants carregats amb les motxilles han pujat als vehicles i han marxat cap al nou centre habilitat a la capital valenciana, on han reprès les classes després que s’aturessin pel fet que el seu centre no pot reobrir les portes atès que està greument afectat arran de la barrancada.
“La nova escola és molt gran, ens han fet un lloc on podem jugar i llegir llibres. Teníem pista per jugar a futbol i, ara, hem de jugar en una pista d’arena”, expliquen en Marc i l’Àxel, que cursen quart de primària. Un altre alumne, l’Adam, que també té nou anys, assegura que s’avorria “molt” sense els seus amics. “El centre està destrossat, s’hi va morir un treballador”, recorda l’infant.
L’impacte emocional de la tragèdia és una de les principals preocupacions de les famílies. En Víctor, pare d’un nen d’11 anys, afirma que tornar a l’escola ha suposat un pas endavant: “Ha estat positiu reprendre la normalitat, tot i que no és el mateix, però s’agraeix molt”. La Verònica, una altra mare de l’escola, explica que es van “emocionar molt” el primer dia. “Hi havia pares que no ens havíem vist en un mes, no sabíem la història de cadascú i els nens abraçant-se”, relata.
Per ella, l’experiència de retrobar-se amb els companys de classe i amb la mestra és molt positiva. “Tornen a ser els mateixos que abans, però amb més pena perquè hi ha coses que no superaran”, lamenta. La Raquel, mare d’en Joan, que té 8 anys, comparteix parer amb la Verònica. “Estan contents perquè després de tres setmanes anar tots junts a l’escola els ha fet molt bé”, expressa.
Aquesta mare relata que la logística ha millorat respecte al primer dia i que els menors s’han adaptat ràpidament al nou espai, del qual no tornen fins a les cinc de la tarda. “Els de primària han estat afortunats perquè els han reubicat tots junts, les mestres s’ho han treballat per fer-lo més bonic per als nens”, celebra.
