ACN Barcelona – L’escriptora Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) ha publicat ‘Mammalia’ (Males Herbes), una novel·la que posa al centre de la història l’enrarida relació d’una filla amb el seu pare i que planteja un trencaclosques per descobrir els orígens de la protagonista. Tal com explica la seva autora en una entrevista a l’ACN, la idea va sorgir fa pràcticament una dècada, quan estava immersa en un procés d’infertilitat a la recerca del seu primer fill. “Va ser molt dolorós i vaig patir molt aquesta pressió cap a les dones per ser mares”, admet. En aquest sentit, reconeix que el llibre és com una mena “de viatge” per dir-li a la seva jo del passat que “tot estarà bé” i que si no pot ser mare, “no passa res”.
La trama de ‘Mammalia’ posa el focus en la Cora, una nena de vuit anys que durant unes vacances al sud de França es perd en una excursió en bicicleta. Quan esclata una tempesta, busca refugi en una cova on troba unes pintures que li resulten estranyament familiars, i que li desperten records amagats. Això posarà en marxa una recerca obsessiva dels seus orígens, dels quals no recorda res més enllà d’algunes veus, músiques o imatges que li venen al cap sense cap relació aparent.
Aquesta és l’argument de la nova proposta de Solsona, un thriller que combina la poètica i la reflexió i que està farcit de secrets familiars, silencis i relacions íntimes, amb els problemes de fertilitat i les relacions maternals que se’n deriven com a teló de fons. Tot i ser una novel·la completament fictícia, l’autora reconeix que sí que va néixer d’un episodi molt personal, concretament quan estava en ple procés d’infertilitat. “Vaig viure de molt a prop l’especulació de les clíniques de reproducció assistida i vaig pensar que volia parlar d’això, volia parlar sobre la cosificació de les dones”, assenyala.
En l’actualitat Solsona és mare, però tenia molt clar que la història havia de ser una via per retratar “tota classe de maternitats”, com per exemple la no maternitat per elecció, la maternitat per decisió pròpia o la no maternitat per circumstàncies. “Hi ha missatges molt greus que t’ho poden fer passar molt malament i aquest llibre en vol transmetre un de tranquil·litat, de renúncia, de dol… sigui el que sigui, estarà bé”. Un altre dels grans eixos de la novel·la és la identitat d’un mateix. “La necessitat de saber, i també el dret a descobrir els nostres orígens”, detalla Solsona.
Finalment, l’escriptora remarca la importància del cadascun dels personatges, però també de l’escenari, que compta amb un toc de ciència-ficció. “Ha de fer de mirall cap als personatges, ha de reflectir com se senten, i per això m’agrada potenciar-lo”, afirma, “que tingui una mica de protagonisme en si mateix”. A més, en aquesta història en concret, juga amb dues línies temporals diferents que s’acaben trobant en una de sola al final de la novel·la.
<strong>Un procés d’escriptura intens</strong>
Solsona explica que escriu quan pot i que li agrada fer-ho en tirades llargues. Sovint, no pot ser cada dia perquè ha de compaginar la seva faceta d’escriptora amb la de professora d’institut. “Tant de bo pogués dedicar-me només a escriure”, reconeix. Pel que fa al procés, relata que incorpora dues parts ben diferenciades, una primera de més dura i una segona de molt gratificant.
“El moment de generar la idea és gairebé com un part, ho passo fatal, però després un cop tinc feta l’estructura es converteix en la meva passió, tot encaixa i penso que he nascut per escriure perquè m’ho passo d’allò més bé”, insisteix, “l’escriptura em fa patir alhora que em salva”. En especial, gaudeix de la reescriptura, però també fa broma que a vegades arriba un punt en què li costa parar de fer-ho i posar el punt final a l’obra.
L’autora, que va publicar l’exitós ‘Satèl·lits’ (Males Herbes) el 2019, reconeix que amb ‘Mammalia’ s’ha sentit tranquil·la i que dibuixar la història de la Cora li ha servit també per treure’s “un pes de sobre”. Admet que repetiria el format de la novel·la – possiblement més breu – i també avança que té més idees al cap que espera materialitzar en un futur.
