ACN Perpinyà – El 36è Visa Pour l’Image abordarà diversos conflictes i crisis mundials però no preveu cap exposició sobre la guerra de Gaza per la situació actual. El director del festival, Jean-François Leroy, diu que en aquests moments “no hi ha diàleg possible” i que podrien ser acusats per un i altre bàndol d’exposar imatges “de part”. Per això, preveuen que s’abordi exclusivament en una de les projeccions. Leroy diu que, en 36 anys, no s’havia trobat mai en una situació semblant i que això no passa, per exemple, amb guerres com la d’Ucraïna, que sí que hi serà present amb un reportatge sobre la vida quotidiana al Donbass de la fotoperiodista Anastasia Taylor-Lind.
El món del fotoperiodisme es tornarà a donar cita a Perpinyà a partir del 31 d’agost. Des d’aleshores i fins al 15 de setembre, el Visa Pour l’Image omplirà de nou la ciutat amb imatges d’actualitat, en un festival que reivindica la presència dels fotògrafs al lloc per explicar-ne la realitat.
Aquest any, el Visa proposa fins a 25 exposicions -de moment, n’hi ha 19 de confirmades- repartides a diferents indrets del centre de Perpinyà (entre els quals, el Convent dels Mínims o l’Església dels Dominicans). El que les unirà, com sempre, és el nexe de l’actualitat, deixant constància d’allò que passa al món a través de l’objectiu de la càmera. Com és habitual, abordaran diversos conflictes i crisis mundials i també retran homenatge a la professió per posar-la en valor. El que no hi serà present, almenys en format d’exposició, serà la guerra de Gaza.
Leroy ha explicat que és la primera vegada que es troba amb una situació semblant; però que no veuen viable poder copsar el moment actual en una mostra fotogràfica. En aquest sentit, ha explicat que coneix més de 30 fotoperiodistes de Gaza però que, en aquests moments, “no hi ha diàleg possible” i que això propiciaria que uns i altres consideressin l’exposició “de part”. “Si dic que condemno la massacre del 7 d’octubre i que també condemno els bloquejos de Gaza, ara mateix no és suficient”, ha dit.
On sí que preveuen és abordar-ho és en una de les sis tardes de projeccions sota el títol ‘El 7 d’octubre 2023 i la guerra d’Israel-Hamas’. A preguntes dels periodistes durant la presentació de la nova edició del festival, Leroy ha lamentat la situació i ha dit que això no passa en d’altres conflictes com la guerra d’Ucraïna en que no corre el risc que el titllin de “pro rus’.
<strong>Conflictes, ciutats “invisibles” o els joves i les pantalles</strong>
El festival també posarà el focus en la decadència de Venice, a Califòrnia, en una exposició de Karen Ballard; l’ús de la violència sexual contra les dones com a arma en la guerra del Tigre d’Etiòpia el 2020 de Cinzia Canneri; les polítiques migratòries de Mèxic amb ‘Els dos murs’ d’Alejandro Cegarra; històries de teatre de la mà de Jean-Louis Fernandez; el poder de les ‘pandilles’ a Haití de Corentin Fohlen; el conflicte armat intern a l’Equador de John Moore; la vida rere les pantalles dels infants de Jérôme Gence o sota el poder dels talibans de Afshin Ismaeli.
També s’hi podrà veure una exposició que recull el reportatge fotogràfic de Paolo Manzo sobre ‘La ciutat invisible’ al suburbi de Nàpols; els ‘Minerals de sang’ de Brumadinho, al Brasil; o la vida al Donbass amb ‘A 5 quilòmetres del front’ d’Anastàsia Taylor-Lind. D’altra banda, Mugur Varzariu documentarà la vida dels poble gitano a Romania i s’hi podran veure tres retrospectives dels fotoperiodistes Alfred Yaghobzadeh, Emilio Morenatti i Paula Bronstein.
Com cada any, les exposicions es complementaran amb projeccions (del 2 al 7 de setembre), debats, taules rodones i trobades amb fotògrafs. Durant el certamen, també s’entregaran els premis -els Visa Or- que reconeixen els millors treballs de fotoperiodisme i que enguany incorporà un guardó dedicat a la solidaritat. Quan el Visa Pour l’Image presencial tanqui l’objectiu, encara hi haurà les setmanes obertes als escolars (del 16 al 20 de setembre i del 23 al 27 de setembre).
