ACN Barcelona.-L’únic guió de cinema de Federico Garcia Lorca arribarà al Teatre Lliure de Gràcia entre el 3 i el 14 de febrer amb dramatúrgia i direcció de Marta Pazos, en un projecte amb l’Institut del Teatre (IT). Escrit durant la seva estada a Nova York el 1929, el guió és una resposta a Luis Buñuel i a Salvador Dalí després de l’estrena del curtmetratge surrealista ‘Un chien andalou’. El resultat és un muntatge carregat de simbolisme i erotisme, en una mena de ‘road movie’ entre el son i la vigília. En roda de premsa, Pazos ha avançat que l’espectacle és “una festa dels sentits”, on es plasma el desig de tornar a estar en contacte amb els cossos i amb l’eròtica a través de l’experiència en directe, lluny de les pantalles.
Lorca arriba a Nova York després de ‘Romancero gitano’ i després d’un desamor molt fort, i arriba amb la voluntat de cercar “una nova pell”. “Hi ha molts paral·lelismes amb els artistes d’avui. Va viure el crac del 29 i un desmoronament del món”, ha descrit la dramaturga. Per a ella, només l’art li donava la certesa de dur-lo cap a alguna destinació.D’aquesta manera, ‘Viaje a la Luna’ “és un Lorca sense paraules” que es va escriure per al cinema mut, i que, per contra, confia plenament en el poder de la imatge. A través de les imatges, Lorca proposava un viatge a un lloc “més profund”, on l’espectador connecta amb el subconscient. En el terreny teatral el resultat és un “viatge interior” i alhora una col·lecció de postals, ple de símbols propis de la literatura del poeta andalús i on la lluna representa la “dona i la mort”.Un àlbum pels símbols de LorcaPazos també ha destacat la importància de la sang en aquesta proposta, que simbolitza els nutrients d’allò que serà la seva literatura posterior. “El que veurà el públic és poesia visual i l’àlbum d’un viatge a través dels seus grans símbols”, ha descrit Pazos, i ha posat com a exemple els peixos, les mans fragmentades, els dibuixos del poeta i “molt de vòmit”.El vòmit simbolitzava l’angoixa vital de l’artista, així com el gest de l’escriptor que aboca les seves paraules i el seu art des dels seus budells, “d’una forma avantguardista i deconstruida”.L’obra s’endinsa en el significat de ser artista de la mà dels graduats de l’Institut del Teatre. I en el terreny personal, l’espectacle és alhora la “sublimació” de la trajectòria professional de la dramaturga en el terreny plàstic, ja que el text li ha permès transgredir i estar en contacte amb artistes “molt rupturistes”.Una adaptació ortodoxaPel que fa a l’adaptació del guió, ha dit que el seu procés creatiu amb el text ha estat des de l’ortodòxia, al contrari del que fa normalment amb els textos clàssics. “En aquest cas, com el text va ser tan rupturista, la translació ve a partir de l’ortodòxia”, ha subratllat.L’obra, escrita en 72 seqüències i sense text, no estava pensada per a teatre, de manera que ha estat un repte fer-ne l’adaptació teatral. La dramaturga ho ha comparat amb una “gimcana” en la qual ha hagut de traslladar a escena superposició de plans, tràvelings i plans seqüència.Projecte IT TeatreEn relació amb la coproducció amb l’IT, el director del Teatre Lliure, Juan Carlos Martel, ha explicat que s’emmarca en un projecte de promoció de la companyia IT Teatre, com l’existent IT Dansa. Ha destacat la “potència” de la companyia coreogràfica, i l’ambició que el projecte teatral sigui igual d’ambiciós.El coordinador del projecte IT Teatre, Ramon Simó, ha destacat que la voluntat és crear una companyia “sòlida” que es consolidi en el futur. Ha afegit que és un projecte a mitjà i llarg termini, i que ara per ara l’equip ha fet una “feina excel·lent” per la qualitat del projecte.
