La comparativa és tan odiosa com demolidora per a la cúpula de la CCMA. El desert de formigó que s’ha vist aquest cap de setmana a l’Anella Olímpica de Montjuïc amb el ‘3Cat en Viu’ (50.000 persones) contrasta frontalment amb el record de les riuades humanes i inacabables que, no fa tants anys, convertien la Festa dels Súpers en l’esdeveniment infantil més gran d’Europa. On abans hi havia pulsió, il·lusió de país i un lideratge capaç de mobilitzar generacions senceres, avui només queda un trist reflex fruit de la mandra institucional.
Per entendre la magnitud del daltabaix provocat per l’actual gestió, només cal posar les dues realitats cara a cara:
- Massificació històrica contra control burocràtic: L’any 2011, la Festa dels Súpers va tancar l’edició amb el rècord històric de 420.000 assistents. La gent venia d’arreu de Catalunya sense traves. Avui, la direcció de 3Cat es conforma amb una vuitena part d’aquella xifra, amagant-se darrere de la comoditat de les invitacions digitals per no haver de gestionar grans aglomeracions.
- El sentiment de comunitat fulminat: Ser “súper” era un orgull que es transmetia de pares a fills i que culminava en un estadi ple a vessar cridant els lemes del club. Avui, el ‘3Cat en Viu’ s’ha plantejat com un aparador fred i un poti-poti de marques on s’ha barrejat El foraster amb el Titó, demostrant que la direcció ha perdut la capacitat de crear un autèntic vincle emocional amb el públic.
- De l’ambició a la resignació: Les antigues juntes directives dissenyaven macroespectacles amb mesos d’antelació, implicant desenes d’actors i omplint l’Estadi Olímpic. L’actual organització s’ha limitat a tancar els continguts dins del Palau Sant Jordi amb entrades limitades, escollint el camí de la mínima resistència i el mínim esforç.
Aquest contrast deixa en evidència que la pèrdua de públic no és un problema d’audiència, sinó de desídia. La direcció actual ha preferit la comoditat de les mètriques digitals d’una aplicació abans que baixar al fang, sortir al carrer i mantenir viu l’esperit d’un esdeveniment que era el pal de paller de la televisió pública catalana.
