ACN Madrid – El Grup d’Estudis de Política Criminal ha proposat eliminar el delicte de sedició del Codi Penal i modificar la rebel·lió amb una reformulació que es podria aplicar als fets de 2017 pels quals van ser condemnats pel Tribunal Suprem els líders independentistes. En el plantejament d’aquesta associació de penalistes, les conductes considerades sedició a la sentència de l’1-O podrien ser una “rebel·lió en petit”. El delicte de rebel·lió contindria un nou tipus penal centrat en els “atacs greus a l’ordre constitucional democràtic” que implicaria penes de presó de 6 a 10 anys si s’exerceix amb violència i de 8 a 10 anys si, a més, ho comet una autoritat.
La violència no seria necessària per considerar uns fets com a tal i, sense aquest element, les penes serien més baixes amb entre 4 i 6 anys de presó si no hi hagués violència ni intimidació. Es tracta d’una rebaixa en relació amb les actuals penes de sedició i amb les condemnes als líders independentistes. El catedràtic de Dret Penal de Castella-la Manxa Nicolás García Rivas ha opinat que aquest nou tipus penal “seria aplicable amb la interpretació del Suprem”.
En roda de premsa aquest divendres, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Màlaga José Luis Díez Ripollés ha defensat que la sedició és un delicte “obsolet”, d’aquí la necessitat d’eliminar-lo. Ripollés ha argumentat que ja existeixen els tipus penals de desobediència o desordres públics per penalitzar les alteracions de l’ordre públic. En el cas que les conductes cerquin la subversió de l’ordre constitucional, s’inclourien en la rebel·lió.
Ripollés ha argumentat que el Codi Penal espanyol té “penes més altes que els d’altres països europeus” en el conjunt de tipus penals i, per això, ha defensat que cal caminar cap a una rebaixa de les penes no només en els delictes comesos per polítics sinó en general. D’aquí que el catedràtic consideri “equivocat” el plantejament del PP d’incrementar les penes de sedició.
<strong>Revisió àmplia</strong>
Més enllà dels delictes de rebel·lió i sedició, en la proposta que ha presentat el grup i que ha estat treballada durant els últims tres anys s’aborda una reformulació del conjunt de delictes contra les institucions de l’Estat. El grup també planteja modificar els delictes contra la corona i proposa un delicte contra el cap de l’Estat per penalitzar la mort, lesions, coaccions o amenaces que impedeixen exercir les funcions pròpies del càrrec i que, a banda del rei, inclouen la princesa hereva i a un possible regent.
Ripollés ha explicat que, pel que fa a la rebel·lió, el delicte “més greu” d’aquesta tipologia es reformula de manera “moderna, molt menys casuista i molt més centrada a evitar la subversió de l’ordre constitucional democràtic sobretot davant d’insurreccions armades, però no només, també davant actes violents o greument intimidatoris encaminats a subvertir l’ordre constitucional”.
Dins d’aquest delicte, es crea una categoria per encabir-hi una “sèrie de conductes que no tenen a veure amb l’ordre públic i que també tenen una capacitat de subvertir l’ordre democràtic molt potent”. En contrapartida, s’elimina la sedició, que té penes “molt elevades”, segons García Rivas, que ha remarcat que la seva “ambigüitat” permet incloure-hi “tan fets força greus com gens greus”.
<strong>Proposta als grups polítics</strong>
El codirector del grup integrat per més de 200 catedràtics i professors de Dret Penal així com jutges i fiscals, Antonio Doval, ha explicat que dirigiran la seva proposta als grups parlamentaris al Congrés. A banda, el grup ha explicat que el Ministeri de Presidència ha mostrat interès a conèixer el seu plantejament. Tanmateix, Doval ha lamentat que fins ara les propostes que han enviat als grups no s’han tingut gaire en compte.
