ACN Barcelona – El Govern ha captat 3.420,4 milions d’euros dels fons Next Generation, en concret del mecanisme de Recuperació i Resiliència, que és la “peça angular” dels recursos provinents de la Unió Europea. La xifra representa un 15,4% del total de recursos que té l’Estat. D’aquests diners la Generalitat fins al maig ha rebut 2.845,7 milions d’euros (83% del total), dels quals ha mobilitzat 1.984,6 milions d’euros. La xifra suposa que fins al moment l’executiu ha mobilitzat un 70% dels recursos que té disponibles, segons les dades presentades aquest dilluns. La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha fet una valoració “ambivalent” i ha admès “preocupació” per si les eleccions del 23-J provoquen més “lentitud” en el desplegament dels fons.
El Departament d’Economia ha remarcat que el ritme de mobilització dels fons s’ha accelerat en els darrers sis mesos i ha aprofitat per fer una valoració tenint en compte que el programa es troba a “l’equador” del seu desplegament -finalitza el 2026-. El Govern ha ressaltat que les xifres publicades “no són fàcilment disponibles” i provenen de càlculs propis després d’analitzar centenars de documents de l’Estat. Això provoca, al seu torn, que no es puguin comparar en detall amb altres comunitats autònomes.
Durant la roda de premsa Mas ha carregat, de nou, contra l'”opacitat” del govern espanyol a l’hora de gestionar els fons i ha criticat la “centralització” i “lentitud”. “Si tinguéssim més marge de maniobra, ho podríem fer molt millor”, ha dit la titular d’Economia i Hisenda. Mas també ha apuntat que, gràcies als recursos provinents de la Unió Europea, Catalunya ha pogut “activar projectes estratègics” en diversos sectors i territoris.
<strong>Quatre vies per rebre fons europeus</strong>
Els fons europeus procedents del mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) que arriben a Catalunya ho fan a través de quatre vies diferents. En primer lloc, l’assignació que l’Estat fa directament a la Generalitat a través de les conferències sectorials. És a través d’aquesta via on se situen els 3.420 milions d’euros que ha captat l’Estat. D’aquesta quantitat, el govern espanyol encara té pendent de transferir 861,1 milions d’euros.
En segon lloc, hi ha les convocatòries que publica l’Estat en règim de concurrència competitiva, on s’hi pot presentar qualsevol entitat que compleixi els requisits establerts. A través d’aquesta via Catalunya ha captat fins a 1.338,2 milions d’euros, un 19,3% del total de l’Estat. El Departament d’Economia ha detallat que aquesta quantitat comptabilitza les empreses que tenen la seu social a Catalunya, sense tenir en compte on es materialitza el projecte.
Un tercer mecanisme és a través de les adjudicacions de l’Estat amb lloc d’execució a Catalunya, que ascendeixen fins a 667,7 milions d’euros.
Finalment, hi ha les concessions directes de l’Estat a entitats catalanes, que sumen 225,3 milions d’euros.
En total, sumant les quatre vies l’import dels fons MRR a Catalunya ascendeix fins als 5.651 milions d’euros i ha arribat a un 94% dels municipis. En aquest sentit, la consellera ha destacat la distribució “uniforme” que s’ha fet arreu del territori, ja que fins a 892 municipis han rebut recursos de la UE. El Departament ha avançat que en els pròxims dies publicarà un mapa on es desglossarà la quantitat de diners que ha rebut cada localitat catalana. La major part dels beneficiaris han estat empreses.
<strong>Desplegament dels fons per part de la Generalitat</strong>
Pel que fa al desplegament dels fons MRR per part de la Generalitat -és a dir, del total de 1,984,6 milions d’euros-, el Departament d’Economia ha calculat que suposa que Catalunya és la comunitat autònoma que més import ha mobilitzat de totes les convocatòries, fins a un 29% del total de l’Estat, és a dir, gairebé un terç. En canvi, no és la comunitat que més recursos ha rebut, superada per Andalusia. El País Valencià és la segona comunitat amb més recursos mobilitzats de tot l’Estat (16,3%), seguida de Madrid (8,3%).
Així mateix, dels 1.984,6 milions d’euros, la Generalitat ja ha compromès en convocatòries un 46,4% del total, per sobre de la mitjana estatal (31,5%). “Comparativament, Catalunya està fent una gestió eficaç”, ha dit Mas. El director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat, Aleix Cubells, ha detallat que per “import compromès” s’entén que la convocatòria ja s’ha resolt o adjudicat i no necessàriament s’ha d’haver pagat. El pagament, de mitjana, triga al voltant de sis mesos, malgrat que en alguns casos fins i tot s’ha allargat més d’un any.
<strong>Projectes estratègics</strong>
Més enllà de les dades, el Departament d’Economia ha celebrat l’impacte dels fons europeus sobre “àmbits estratègics”. El secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, ha assegurat que els recursos provinents de la UE han permès impulsar la transformació de la planta de Martorell de Seat, a través del projecte ‘Future: Fast Forward’, que va rebre un ajut de 357 milions d’euros. Puig també ha destacat la reindustrialització de Nissan, que s’ha beneficiat amb 65 MEUR. “L’impacte del Next Generation sobre el sector de l’automoció a Catalunya és molt positiu i garanteix la seva continuïtat”, ha subratllat el secretari.
Puig també ha destacat els projectes en l’àmbit de la Salut, l’economia social i les cures i la transformació industrial. En l’últim però, el Departament d’Economia considera que els recursos destinats per part de l’Estat “no són suficients” per actuar com a “catalitzador” de nous projectes. En aquesta línia, Puig ha lamentat que dels 12.250 milions d’euros del PERTE dels microxips, el govern espanyol tan sols hagi publicat convocatòries per valor de 60 milions d’euros i ha assegurat que això genera “nerviosisme” en companyies com Intel o Cisco, que han anunciat durant l’últim any la seva arribada a Catalunya i estan pendents de presentar-se a convocatòries per rebre recursos europeus.
“Les eleccions del 23-J ens juguen en contra”, ha dit Puig, en la mateixa línia que Mas. El Govern ha concretat que els comicis poden afectar en la gestió dels recursos, però no tant en la canalització dels projectes. “Fem una valoració ambivalent, però som optimistes”, ha resumit, després de tot, Puig.
