ACN Barcelona.-El Consell Assessor d’Infraestructures de Catalunya ha reclamat impulsar la rehabilitació amb plans coordinats entre les administracions a llarg termini, més finançament públic i privat i incentius fiscals, entre d’altres mesures. L’organisme ha desgranat el seu posicionament en l’informe ‘La rehabilitació d’habitatges: un sector amb gran potencial per desenvolupar’, on proposa els eixos principals per impulsar la rehabilitació perquè s’equipari amb la d’altres països de l’entorn i explotar les seves capacitats per generar llocs de treball i beneficis socials, econòmics i ambientals. Altres propostes són donar major coherència al marc normatiu, fomentar l’especialització en rehabilitació i professionalitzar el sector.
En primer lloc, proposa més coherència en el marc normatiu en un curt període de temps a través de la coordinació entre administracions i la simplificació i homogeneïtzació dels procediments administratius. En segon lloc, aposta per planificacions consensuades tant política com territorial i socialment i de llarg recorregut amb plans d’actuació que detallin un finançament “realista i sostenible” a mitjà termini i estable en el temps.D’altra banda, reclama fomentar l’especialització en rehabilitació i eficiència energètica dels agents que intervenen en el procés i crear equips gestors pluridisciplinars per fer diagnosis i projectes, especialment en els casos d’alta complexitat. En quart lloc, demana paquets de finançament públic i privat a llarg termini per a la rehabilitació d’habitatges que estiguin dirigits a les comunitats de propietaris. Concreta que podrien ser ajuts públics amb Fons Europeus, subvencions d’altres administracions, crèdits del Banc Europeu d’Inversions i un fons de liquiditat gestionar per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). A més, preveu que les comunitats o els propietaris únics puguin subscriure acords voluntaris amb les empreses comercialitzadores d’energia per a finançar processos de rehabilitació energètica. En l’àmbit fiscal, també proposa una modificació de la regulació de l’IVA aplicat a la rehabilitació i l’eficiència energètica “per superar la indefinició actual”, així com promoure incentius fiscals i definir el règim fiscal de les comunitats. Per últim, creu que s’haurien d’intensificar les campanyes d’informació als ciutadans perquè coneguin l’obligatorietat de la rehabilitació, així com els beneficis i les oportunitats que ofereix.Beneficis de la rehabilitacióEl Consell ha destacat que la rehabilitació té una funció “rellevant” a la societat perquè millora les condicions d’habitabilitat, augmenta el parc d’habitatges de lloguer assequible, promou l’estalvi energètic i les energies renovables i fomenta l’activitat econòmica local. A més, ha incidit que pot ser “un valuós instrument per a dinamitzar zones de les ciutats degradades i empobrides en els aspectes econòmics, socials i culturals”.Ha recordat que el foment de la conservació, la rehabilitació i la gran rehabilitació del patrimoni immobiliari residencial “ha de ser objecte de l’actuació prioritària de la Generalitat i els ens locals per a garantir el dret a un habitatge digne i de adequat”.Segons dades seves, l’estoc d’habitatges sotmesos a rehabilitació a l’estat és inferior a l’1%, mentre que a França o Alemanya se situa per sobre de l’1,5%. Pel que fa a Catalunya, el parc d’habitatges té mançanes en accessibilitat (16% afectat) i en l’estat de conservació (8%). A més, un 33% dels espanyols es mostra poc o gens satisfet sobre l’aïllament enfront el fred i la calor del seu habitatge. En aquest sentit, el Consell ha afirmat que la rehabilitació energètica és també una oportunitat per reduir la factura energètica i contribuir a la lluita contra l’emergència climàtica. Tots i aquestes beneficis, aquest organisme ha constatat que fins ara els incentius s’han orientat cap a l’obra nova i que ni la societat ni les administracions han donat a la rehabilitació el valor que té. Tot i això, ha assegurat que la principal barrera és el finançament econòmic que ha estat “escàs i car”, sumat a una “manca de disseny coherent i sistemàtiques que tingui en compte les polítiques socials” del finançament públic.
