ACN Madrid – Tots els grups parlamentaris al Congrés excepte Vox s’han compromès a donar suport novament a la tramitació de la llei de nadons robats, una iniciativa que ha decaigut ja en dues ocasions des del 2020 fruit de convocatòries electorals i que, entre altres, planteja crear un banc d’ADN, una fiscalia i una unitat especial d’investigació sobre els nens robats durant el franquisme i un cop reinstaurada la democràcia. La iniciativa anirà signada per diverses formacions i segons la presidenta de l’associació ‘Tots els nens robats també són els meus nens’, Soledad Luque, compta amb el suport del PP, PSOE i PNB per a la seva tramitació.
En declaracions davant del Congrés i després de reunir-se amb totes les formacions excepte Vox –a qui acusa de negacionistes- Luque ha afirmat que la proposició de llei que es registrarà és fruit de set anys de tasques amb els grups, un fet “important” perquè “la feina no parteix de zero” i “tenim el compromís de tots del fet que votaran a favor de la presa en consideració d’aquesta llei tan aviat com sigui possible”.
Segons Luque, la llei es basa en els principis de Nacions Unides de dret a la veritat, a la justícia i garanties de no repetició, i inclou mesures com l’obertura d’arxius públics i privats, “òbviament també els de l’Església catòlica”, a més d’aspectes per afavorir els processos judicials i de reparació, tot i que no inclou mesures econòmiques. Sí que comporta mecanismes d’atenció psicològica a les víctimes i campanyes de sensibilització per part de l’Estat.
<strong>”Milers” de nens i 2.136 diligències arxivades</strong>
També la creació d’una fiscalia especialitzada, un banc de dades genètiques estatal gratuït i una comissió de dret a la identitat. Segons Luque, la llei es basa en els mecanismes que es van posar en marxa a Argentina, on s’han obtingut resultats positius. L’associació parla de “milers” de nens robats a les presons del franquisme, i recorda que la Fiscalia ha obert 2.136 diligències d’investigació entre 2011 i 2019, però van ser “totes arxivades”.
“Són números suficients perquè l’Estat posi en marxa mesures per investigar i jutjar als culpables”, ha dit, perquè “fins ara no hi ha hagut cap reparació”, ha recordat.
