ACN Barcelona – El Banc d’Anglaterra ha apujat un cop més el tipus d’interès -la tretzena vegada consecutiva des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna- en mig punt, situant el preu del diner en el 5%. En un comunicat publicat aquest dijous, el comitè de política monetària de l’entitat justifica la seva postura recordant que la inflació es manté en nivells “més elevats dels esperats” i que cal continuar “actuant” per situar-la en l’objectiu del 2%. La decisió del banc central del Regne Unit arriba després que les últimes dades revelessin una inflació del 8,7% al maig -la mateixa que a l’abril- i una taxa subjacent del 7,1%, tres dècimes més respecte al mes anterior i la xifra més alta des del 1992.
Malgrat que les previsions dels analistes apuntaven inicialment a una pujada de 0,25 punts, les darreres dades sobre l’evolució de la inflació al país feien pensar que es podria produir un increment més pronunciat. Finalment, en la reunió d’aquest dijous, el comitè de política monetària ha optat per un augment més agressiu per controlar l’evolució dels preus. Segons ha detallat el mateix Banc d’Anglaterra, set dels nou membres han votat a favor d’una pujada de 0,5 punts, mentre que els altres dos preferien mantenir els tipus invariables.
D’aquesta manera, els tipus al Regne Unit se situen en el nivell més alt des de l’abril de 2008, mesos abans que esclatés la crisi financera.
Comparativa amb l’eurozona i els EUA
La resolució de l’entitat segueix en la mateixa línia que la que va adoptar el Banc Central Europeu (BCE) la setmana passada, que va optar per incrementar el tipus d’interès bàsic en 0,25 punts, fins al 4% i situant-lo en el nivell més alt des del juny de 2007.
A diferència dels bancs centrals del Vell Continent, la Reserva Federal dels Estats Units (FED, per les seves sigles en anglès) va anunciar la setmana passada la primera frenada de tipus després de quinze mesos consecutius a l’alça, mantenint el preu del diner en la forquilla entre el 5% i el 5,25%.
Si bé la FED no va descartar futures pujades, va argumentar que volia donar cert marge per avaluar l’evolució dels preus en un context de política monetària restrictiva, marcat també per una taxa d’ocupació “robusta” i un atur “baix”.
