ACN Barcelona – L’escriptora i periodista basca Eider Rodriguez (Errenteria, Guipúscoa, 1977) ha presentat aquest dijous la seva primera novel·la ‘Materials de construcció’ (Edicions del Periscopi) que narra la relació entre un pare alcohòlic i una filla al llarg de 40 anys. El volum, publicat originalment en basc, persegueix l’intent de l’autora d’entaular una conversa amb el pare un cop ha mort i descobrir qui va ser i qui és ella. El treball se centra en una relació marcada pels silencis i la falta de comunicació i mostra com l’addicció del pare “destrossa” els vincles familiars. Malgrat que es tracta d’una història real, l’autora s’ha volgut allunyar de l’autoficció i ha convertit persones reals en personatges amb part de ficció.
Després d’haver publicat relats breus i contes infantils, la també guionista s’ha estrenat amb una novel·la per poder tractar històries que necessitaven més espai per ser explicades. Tot i ser una història “dura” el procés d’escriptura va ser “plaent” per Rodriguez.
Segons ha explicat a l’ACN, el més difícil ha estat realitzar l’autotraducció al castellà. El pare de l’autora parlava castellà i en fer la traducció del basc al castellà, l’autora va perdre la distància que havia interposat en crear el personatge del pare. “Em vaig trobar de nou amb el pare que parla castellà, en aquest punt vaig acabar el dol”, ha destacat.
‘Materials de construcció’ ha estat una experiència “sanadora” per la periodista perquè l’ha ajudat a “metabolitzar un dolor” i “processar uns silencis”. “Ha estat reparador encara que no vaig començar la novel·la com a teràpia ni pensant que seria sanador. El resultat és que ho ha estat i m’ha canviat una mica”, ha subratllat. “M’he alliberat d’un pes”, ha afegit.
Un dels conceptes que sobrevolen la novel·la és la vergonya. Rodriguez ha explicat que sovint un parent que pateix addicció a l’alcohol genera vergonya als seus familiars perquè “devalua” i “t’avergonyeixes” de veure’l fent tombs pel carrer. Així, la vergonya es pot veure en el personatge de la nena, adolescent i adulta, quan la narradora projecta la seva pròpia vergonya sobre del pare en un intent impossible de fer-lo fer autoavergonyir i deixar de beure o quan la protagonista vexa una companya de classe en creure’s superior.
Al llarg de la novel·la s’utilitzen els silencis perquè el lector pugui tenir els seves impressions però també perquè descriuen part de la relació entre el pare i la filla. “Els silencis s’agreugen i sovint es converteixen en un penya-segat”, ha comentat.
Sobre l’alcoholisme ha explicat que a diferència de l’heroïna no és una droga “tant dura ni tant salvatge” i ha lamentat que en alguns casos no s’hagi tingut prou en compte que pot generar conseqüències “devastadores”. “Fa més vergonya parlar de l’alcoholisme d’un familiar que no pas de l’heroïna”, ha opinat. “La línia que separa algú que beu per plaer amb algú que pateix una addicció és molt fina”, ha advertit.
Respecte com ha rebut la família aquesta novel·la, ha reconegut que en un inici els podia costar llegir-la perquè aporta una visió “dura” sobre el pare i sobre la filla. També ha indicat que a la seva germana li ha servit per a descobrir coses que desconeixia. De fet, la germana és l’autora de l’edició en català de la novel·la.
“No explico coses sobre un munt de persones que haurien hagut de sortir. Volia explicar el dol entre el meu pare i jo i no volia que hi hagués gaires testimonis, o els menys possibles”, ha comentat respecte la representació de la seva família en la novel·la.
