ACN Barcelona – Amnistia Internacional, CEAQUA i Irídia han enviat una carta a la nova fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, per demanar-li que concreti les funcions i l’abast de les competències de la nova Fiscalia de Sala en aquesta matèria. Li han exigit que clarifiqui si té capacitat per impulsar investigacions per crims del franquisme i si pot fer-se càrrec dels procediments iniciats, un cop ha entrat en vigor la nova Llei de Memòria Democràtica. Tot plegat després que el primer posicionament del ministeri públic després que la nova norma hagi començat a aplicar-se, “hagi al·ludit a obstacles legals i jurídics per no investigar un cas de tortures el 1971”.
Les entitats han reconegut que la creació de la Fiscalia de Sala en matèria de Drets Humans i Memòria Democràtica, després de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica l’octubre passat, va suposar “un avenç en matèria de polítiques públiques de memòria a l’Estat espanyol”. Tot i així, han considerat que la norma presenta “mancances” respecte al dret a la justícia i a la necessària investigació judicial dels crims del franquisme.
Han criticat el posicionament de la Fiscalia Provincial de Barcelona respecte una querella de Carles Vallejo, interposada per Irídia i Òmnium Cultural, per tortures a la Comissaria de Via Laietana 43 el 1971. Han lamentat que es refereixi al principi de legalitat, la Llei d’Amnistia i la prescripció dels delictes per no investigar el cas i que insti a arxivar la causa. Alhora ha dit que ara la judicatura haurà de decidir si l’admet o no a tràmit.
També han assenyalat que el mes de maig passat, el Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid, va admetre a tràmit una querella presentada per Julio Pacheco, cridant a declarar el querellant per primera vegada. Han apuntat que en aquesta querella es van denunciar les tortures que va patir a la Direcció General de Seguretat el 1975, cas pel qual s’ha citat com a investigat José Manuel Villarejo i tres policies més de l’època.
Amb tot, han dit que “aquesta resolució positiva no respon a un criteri unànime per part dels tribunals”. Han afegit que dues setmanes abans un altre jutjat, a Navarra, va desestimar una altra querella interposada alhora per CEAQUA per les tortures policials i la detenció il·legal de María Concepción Edo Gil a la seu de la Brigada Politicosocial de Pamplona el 1972.
En la mateixa línia, una altra de les denúncies de CEAQUA interposada a Ferrol per l’assassinat de Moncho Reboiras el 1975 es va convertir en la primera a arxivar-se després de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria. Més recentment, s’ha arxivat també la querella interposada als Jutjats de València per Ausias Alminyana Calatayud, en què es denunciava les tortures patides pel seu pare Vicent Alminyana el 1973 a la Caserna de la Guàrdia Civil de Patraix a València.
“La Llei de Memòria Democràtica estableix el dret a la investigació a l’article 29, però no fixa les mesures necessàries per eliminar els obstacles a la investigació, enjudiciament i sanció dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme d’acord amb el Dret Internacional”, han alertat les entitats. En aquest sentit, han manifestat que “aquests obstacles legislatius demostren poca voluntat i compromís polític per assegurar i protegir el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició”.
Per això, han insistit en la necessitat de “modificar” la Llei d’Amnistia, incloure el principi de legalitat al Codi Penal i ratificar la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat d’acord amb la legalitat internacional.
Totes tres organitzacions mostren el seu compromís amb la denúncia dels crims franquistes i reiteren l’exigència del reconeixement del dret efectiu a la justícia de les víctimes, malgrat ser conscients de les dificultats per a “revertir la política d´impunitat i oblit mantinguda durant dècades a l´Estat”.
