Divendres, 7 d'octubre de 2022 - Edició 1534
La República

Collboni promet suport a una “connexió energètica” amb Europa: “Barcelona serà un punt clau en la distribució de gas”

ACN Barcelona – El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha promès que el consistori donarà el “màxim suport” a una “connexió energètica entre Espanya i la […]

Agències 12/08/2022

ACN Barcelona – El primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha promès que el consistori donarà el “màxim suport” a una “connexió energètica entre Espanya i la resta d’Europa”. “Serà clau per rebaixar el cost de l’energia”, ha dit aquest divendres en un missatge a les xarxes socials després que el canceller alemany, Olaf Scholz, hagi proposat construir un gasoducte que comuniqui Portugal amb l’Europa central, i que travessi Espanya i França. A més, Collboni ha defensat que Barcelona sigui “un punt clau la distribució de gas i hidrogen cap a Europa”.

El Govern i l’executiu espanyol defensen el rellançament del projecte MidCat, aparcat el 2019 per la seva inviabilitat econòmica, però que ara s’està replantejant pel risc que Rússia talli el subministrament de gas als països de l’Europa central i de l’est.

<strong>El projecte MidCat</strong>

L’interconnector Midi-Catalunya, més conegut com a MidCat, és un megaprojecte d’interconnexió gasística entre Espanya i França impulsat per l’empresa espanyola Enagás i la francesa Teréga, que està valorat en més de 3.000 milions d’euros.

El pla inicial del MidCat contemplava la construcció d’un nou gasoducte de 227 kilòmetres anomenat STEP (South Transit East Pyrenees, en les seves sigles en anglès) que connecti els dos estats a través de Catalunya. En concret, el conducte havia d’anar des d’Hostalric fins a Barbaira, passant per Figueres i el Portús, a més d’una estació de compressió a Martorell i una altra a la banda francesa.

Amb el suport del govern de Mariano Rajoy i de la Comissió Europea, que llavors ja buscava vies alternatives al gas rus arran de l’annexió de Crimea, els promotors del MidCat van rebre entre el 2013 i el 2019 més de 7,3 milions d’euros de fons públics europeus que només es van destinar a estudis preliminars. Mentrestant, el projecte va generar el rebuig d’una part del territori català, especialment entre els grups ecologistes, i fins i tot es va crear la Plataforma de Resposta al MidCat.

Finalment, el MidCat va quedar paralitzat el 2019 quan va perdre el suport del regulador francès i de l’espanyol. En conseqüència, Brussel·les va deixar de finançar els plans d’Enagás. Els reguladors van considerar que el mercat no havia mostrat “interès comercial” per aquesta proposta d’interconnexió i que els costos prevists eren “alts en comparació amb els estàndards europeus”.