Alfred Bosch: «La Sagrada Família és com l’amor de la teva vida, que el tens davant i no el veus»

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – L’escriptor, professor i exconseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, ha traduït la seva fascinació per la Sagrada Família en la novel·la ‘El temple dels pobres’ (Columna). Una ficció al voltant de la història del temple basada en aquells qui el van començar a construir, i particularment dels seus fills. Ells són els joves protagonistes de la novel·la, uns nens que van creixent mentre ho fa l’obra magna de Gaudí i que passen d’anar a l’escola del temple –oberta després dels estralls de la Setmana Tràgica «per guanyar-se la classe obrera»- a situar-se en els bàndols enfrontats durant la Guerra Civil. Bosch creu que a molts els passa amb la Sagrada Família alguna cosa semblant al fet de tenir al davant «l’amor de la teva vida» i no veure’l.

De fet, en una entrevista amb l’ACN, Bosch s’estranya que no hi hagi més literatura inspirada en la Sagrada Família, «segurament l’església més excepcional de la terra». Pel que fa a ell, tenia aquest projecte endegat des de fa més de 15 anys i guardat en un calaix des que va entrar en política, i l’endemà de la seva dimissió com a conseller d’Acció Exterior, l’any 2020, el va reprendre.

Publicitat

«És tant temptador… és matèria de relat, matèria narrativa i emocional», reitera sobre el potencial literari de la basílica barcelonina. Quant al relat, precisament, destaca per la premissa (que pregona el titular) que la Sagrada Família va ser -almenys durant les primeres dècades- un temple fet per i per als «pobres», i molt arrelat al barri on s’aixeca.

«Recordem que això és una obra que comença (el 1882) com una iniciativa de la Confraria dels seguidors de Sant Josep, uns morts de gana… I que la construeix la gent del barri, només amb alguna aportació forta els primers 50 anys, però poques», indica Bosch.

<strong>La petita història a l’ombra del temple</strong>

La gran història de la seva construcció, amb episodis tant «increïbles que semblen inventats», permet explicar una història «molt més menuda, que és la de la gent que va créixer amb la Sagrada Família», remarca Bosch. Fets reals i ficció s’entrecreuen en aquesta novel·la històrica on, com sol passar, «tot el que sembli massa extremat per ser veritat és real, i en canvi, les històries d’amor, que semblen versemblants, són inventades».

Els personatges principals de Bosch són aquella generació de nens i nenes que jugava al voltant de les obres del temple mentre els seus pares eren la mà d’obra que hi treballava. Molts d’aquells nens van acabar anant a l’escola que la mateixa Basílica va construir adossada al temple, diu Bosch, per calmar les aigües anticlericals després de la Setmana Tràgica a base de fer-se més «social». El sobri pavelló construït pel mateix Gaudí –que va enamorar Le Corbusier- encara és dempeus, situat a la façana de la Glòria (carrer Sardenya).

<strong>Opositors de signe contrari</strong>

Però la «pinça ideològica» que en el seu dia va amenaçar la continuïtat de la construcció tenia l’altre tensor en els sectors eclesiàstics més conservadors. El clergat «més recalcitrant» veia el temple com un símbol catalanista, un «panteó» del modernisme i «una «penjada» d’Antoni Gaudí, assegura l’escriptor. De fet, als anys 20 la institució va intentar «paralitzar» les obres i reconverir-la en una parròquia de barri a l’ús. A l’altra banda, la FAI («que fins a l’esclat de la Guerra Civil havien respectat el temple»), va estar a punt de volar-lo aleshores. Però gent del barri els va convèncer que no ho fessin amb el pretext que seria un lloc «ideal on col·locar nius de metralladores antiaèries», assegura Bosch.

És en aquest sentit que l’autor equipara les intencions de tots dos extrems en la categoria de «destructors», i els oposa a l’esperit dels «constructors», un joc de conceptes i de tarannàs que destil·la la seva novel·la.

L’escriptura, d’altra banda, segueix una forma narrativa que imita la paràbola, l’estructura bàsica i tants cops emprada en l’arquitectura gaudiniana i particularment al temple de la Sagrada Família. Així, la novel·la «parteix del terra (els inicis de la construcció), s’eleva fins a la punta (el moment de «més glòria» constructiva, abans de la guerra) i davalla de nou fins al terra (amb l’arribada de la Guerra Civil i el Franquisme com a metàfora de la mort).

<strong>La Sagrada Família «avui no es faria»</strong>

Alfred Bosch reconeix que aquest és la mena de llibre que «agrada» als actuals gestors de la basílica -una fundació privada sense ànim de lucre que presideix el cardenal Omella- «perquè és un llibre que diu que això no és l’església dels ‘guiris'».

Col·lega de l’arquitecte en cap, Jordi Faulí, i d’altres persones vinculades a les obres del temple, Bosch, assegura que una de les preocupacions actuals de la institució és connectar de nou el projecte amb el barri. I és que els darrers anys hi ha hagut algunes veus «molt escèptiques i crítiques», admet. amb les pretensions constructives de la basílica (concretament a la façana que dona al carrer Marina) i amb l’impacte dels centenars de milers de visitants anuals en l’ecosistema de la zona. «Llibertat d’expressió», es limita a dir l’exconseller, una mica recelós amb les crítiques al turisme.

D’altra banda, l’escriptor està convençut que si avui es projectés un projecte com la Sagrada Família, «no es faria». Diu Bosch que la societat catalana «no té aquesta capacitat de risc, de sacrifici». «No tenim aquesta creativitat, ens hem tornat una societat molt més benestant i també més conservadora», sosté.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió