La televisió pública de Catalunya ha patit un fort patacada aquest juliol. Després de vint-i-tres mesos consecutius al capdavant de les audiències, TV3 ha après la lliçó de la pitjor manera possible: cedint el tron a La 1 de TVE. Tanmateix, reduir aquesta caiguda a un simple «efecte Mundial» seria fer una lectura superficial i complaent d’un problema molt més profund. La pèrdua del lideratge destapa les vergonyes d’una cadena en plena deriva editorial i de continguts, cada cop més allunyada del seu propòsit fundacional.
Les xifres de la desfeta: el tsunami de La 1
Les dades de DOS30′ i Fifty5Blue no deixen cap mena de dubte. La 1 d’RTVE ha aconseguit un 16,6% de quota mensual a Catalunya, impulsada de ple per les retransmissions del campionat de futbol i la victòria de la selecció espanyola. Per la seva banda, el canal principal del 3Cat s’ha enfonsat fins a un 11,4%, registrant una caiguda d’1,5 punts respecte al juny, mentre la pública estatal creixia quatre punts en terreny català.
- La final del Mundial: La pròrroga va registrar 054.000 espectadors (66% de quota) a La 1 a Catalunya, sumats als 477.000 de 2Cat (15,3%).
- Domini absolut: La 1 va monopolitzar el 40,3% de l’audiència total a Catalunya durant la jornada del triomf de l’equip de Luis de la Fuente.
- Impacte global: Més de 38,4 milions d’espectadors únics a tot l’Estat van connectar amb les emissions de la plataforma pública espanyola.
De la pèrdua de directe a l’«espanyolització» del relat
Però el triomf d’RTVE no s’explica només pel futbol. La veritable crisi de TV3 rau en la seva incompareixença editorial i de graella:
La deserció de l’estiu: Mentre La 1 mantenia la febre del directe després del torneig amb espais com Mañaneros 360 o Malas Lenguas, TV3 abandonava l’audiència amb una programació d’estiu infestada de refrits i repeticions, incapaç d’oferir cap al·licient informatiu o d’entreteniment fins a la tornada dels capítols finals de Com si fos ahir.
Aquesta manca de múscul ve acompanyada d’una mutació ideològica i de focus informatiu que genera un malestar profund en l’espectador tradicional:
- Pèrdua de la mirada nacional: TV3 s’emmotlla cada cop més a l’agenda marcada des de Madrid.
- Continguts en clau estatal: Presència disproportionada d’informacions de marcat caràcter espanyolitzant —des de la cobertura gairebé domèstica d’esportistes o tenistes madrilenys fins a la dinàmica de la política estatal— en detriment d’un relat pròpiament català i de país.
- El Mundial des del prisma de la «Roja»: La renúncia a oferir una narrativa pròpia o distanciada ha deixat el camp lliure perquè l’eufòria per la selecció espanyola arrasés l’audiència sense cap mena d’alternativa competitiva a la graella catalana.
TV3 no només ha perdut el lideratge de les audiències mensuals; en el camí, ha deixat al descobert un canvi de rumb estructural on la manca d’aposta pel directe i la dilució del marc nacional amacen d’arrossegar la cadena a una pèrdua irreversible d’identitat i d’espectadors.
Cal recordar que malgrat tot ERC i Junts tenen majoria al Consell d’Administració, però les seves guerres internes acabant donant la majoria al PSC
