Tot i aquest retard no tenim garantida la unanimitat dels 27 països, sembla que uns quants estats votaran igualment no a la proposta
L’oficialitat del català a la Unió Europea entra en fase decisiva. A tres dies que se celebri el Consell d’Afers Generals de la UE -la reunió de ministres d’Afers de la UE en què s’ha de decidir la qüestió-, el govern espanyol pressiona per aconseguir la unanimitat dels 27, necessària per poder aprovar l’oficialitat de les tres llengües cooficials de l’Estat. Fonts del ministeri d’Exteriors confirmen que l’executiu de Pedro Sánchez busca adoptar l’oficialitat “total” del català, el basc i el gallec, però amb una implementació que seria progressiva. “No es tenen totes les capacitats -d’implementació- de cop. Si s’adopta dimarts, -les tres llengües- seran oficials dimarts, però la implementació no pot ser de cop”, apunten fonts d’Exteriors.
L’oficialitat del català, el basc i el gallec es debatrà i, previsiblement, votarà el pròxim dimarts 27 de maig en la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE. La qüestió necessita la unanimitat dels 27 i, fins ara, Espanya ha topat amb les reticències de diversos estats membres. Malgrat això, en l’esborrany de l’agenda de la reunió, l’oficialitat de les tres llengües continua constant com a punt “d’adopció”.
De fet, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquesta setmana que el govern espanyol manté la voluntat de sotmetre la qüestió a votació i que continua treballant per aconseguir el consens entre les 27 capitals. Fonts diplomàtiques admeten que Espanya ha pressionat en els últims dies per tirar endavant l’oficialitat i la implicació del govern espanyol ha arribat fins als nivells més alts, amb Albares liderant la negociació.
Per convèncer la resta de governs, la majoria dels quals governats per partits de l’òrbita del Partit Popular Europeu (PPE), l’executiu espanyol ha fet circular una sèrie de documents en què defensa que donar l’estatus de llengua oficial de la UE al català, el basc i el gallec no suposarà un precedent per altres llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
Arguments d’Espanya
Per això, fonts d’Exteriors expliquen que Espanya ha defensat en les reunions de preparació de la reunió de dimarts que la proposta plantejada està “feta a mida” pels casos concrets del català, el basc i el gallec. El govern espanyol ha reiterat en diverses ocasions que l’oficialitat d’aquestes no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb altres llengües minoritàries a la UE com és el cas del rus.
A més, davant dels dubtes expressats per alguns estats membres sobre els costos derivats de l’oficialitat de les tres llengües, Espanya ha defensat des de l’inici que es farà càrrec de les despeses. Un informe preliminar de la Comissió Europea estimava el cost de la mesura en 132 milions d’euros, una xifra que l’executiu comunitari va extreure després de fer una comparativa amb els costos econòmics que va suposar la implementació de l’oficialitat del gaèlic.
D’altra banda, el govern espanyol també prova de convèncer a la resta de capitals comunitàries que es tracta d’una qüestió molt rellevant políticament per a l’executiu de Pedro Sánchez. L’oficialitat del català a la UE és un dels compromisos establerts entre el PSOE i Junts en l’acord per fer presidenta del Congrés a Francina Armengol, que mesos després va derivar en el suport dels de Carles Puigdemont a investir Sánchez.
Un altre dels grans arguments de Madrid és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.
Des del ministeri d’Exteriors subratllen que la proposta d’Espanya busca assolir l’oficialitat “total” de les tres llengües i descarten cap fórmula “parcial”. “Es portarà a adopció i, si s’adopta, serà oficial”, subratllen. En aquest sentit, les mateixes fonts reiteren que la implementació haurà de ser progressiva perquè s’haurà de sotmetre als processos administratius i burocràtics de la UE, que acostumen a ser lents.
Fonts diplomàtiques admeten que l’agenda de la reunió pot modificar-se fins a últim moment i que la presidència de torn del Consell de la UE, encarregada d’organitzar els debats i reunions dels 27 i que ostenta Polònia, pot decidir dimarts mateix si la qüestió se sotmet o no a votació. La majoria de països continuen “analitzant” en detall la proposta espanyola, però, fins ara, Espanya ha topat amb les reticències d’una desena de països.
Gaèlic, l’últim precedent
L’última llengua que va esdevenir llengua oficial de la UE és el gaèlic, l’any 2007. Irlanda va adherir-se al bloc comunitari el 1973, però no va ser fins al 2005 que va presentar formalment la petició al Consell de la UE perquè el gaèlic fos reconegut com a llengua oficial a la UE. El 2007, els estats membres van donar llum verda a la petició, però la manca de traductors i intèrprets de la llengua, amb menys de 200.000 parlants habituals, va fer impossible l’oficialitat d’aquesta a la pràctica fins al 2022.
Segons dades del govern d’Irlanda, el 2022 prop d’1,9 milions de persones admetien poder parlar el gaèlic, però amb diferents nivells de fluïdesa. D’aquestes, només 195.000 afirmaven saber parlar la llengua plenament, mentre que més de la meitat (1.034.000) va reconèixer dificultats per poder parlar-la.
Precisament, els problemes per trobar intèrprets de la llengua va portar a l’aplicació d’una excepció -després que s’aprovés la seva oficialitat el 2007- que va permetre retardar durant 17 anys la cobertura lingüística completa de l’irlandès a les diferents institucions europees. Concretament, l’excepció aplicada permetia aixecar l’obligació que les institucions garantissin interpretació en irlandès en rodes de premsa, als plens o comitès de l’Eurocambra, així com l’obligatorietat que tots els documents oficials fossin publicats també en gaèlic.
L’excepció es va derogar el 31 de desembre de 2021 i, a conseqüència, l’1 de gener de 2022 el gaèlic va assolir finalment l’estatus de plena oficialitat després que el govern d’Irlanda es comprometés a aportar un equip de traductors que garantissin la cobertura de la llengua a les institucions. Des d’aleshores, els documents oficials del Consell de la UE i de la Comissió Europea s’adopten també en irlandès i s’ofereix interpretació en rodes de premsa i conferències destacades d’ambdues institucions.
Al Parlament Europeu, però, encara s’aplica una excepció al gaèlic -que també afecta el maltès. Per manca de recursos d’interpretació, la llengua es pot parlar al ple de l’Eurocambra, però no es garanteix traducció en altres discussions a diferents nivells, com són els comitès parlamentaris.
