[MOLT GREU] Centenars de noies immigrants pateixen un control i repressió per part dels mascles caps de família

Els responsables polítics de Catalunya han tapat el problema posant silenci i perdonant les actuacions repressores dels pares
“Laila, 16 anys: Els meus pares són de Bangladesh i no em deixen fer classes de violí des que vaig fer 12 anys”.
El seu pare li va clavar una pallissa i li van trencar el violí, i les administracions no han fet res, com aquest cas el diari Ara en documenta uns quants d’un informe fet i que les administracions han silenciat: “Noia de 15 anys diu que el seu pare la pega amb un bastó perquè es relaciona amb nois del casal”, “Noia de 14 anys té assumit que la seva família li escollirà marit a partir dels 18 anys”, “Noia de 12 anys deixa d’anar a la piscina després de la primera menstruació”, són algunes de les desenes d’exemples que les administracions tenen recollides i que no tenen conseqüències beneficioses per les afectades.
Soraya, 20 anys: “Voldria ser futbolista, però els meus pares que són del Marroc, m’han prohibit jugar a futbol”
Fins i tot els comportaments dels pares, concretament dels homes, són molt més agressius a Europa que en el seu país d’origen, els imams instauren un dur model per evitar perdre el seu poder.
El mateix diari Ara se sorprèn de com els mateixos educadors, professors que coneixen el problema es volen mantenir en l’anonimat
Consideren que malgrat denunciar-ho les administracions practiquen un bonisme que perjudica a les noies que denuncien aquests fets. Per aquest motiu els casos que arriben a la llum pública són la punta de l’iceberg del drama que tenim a Catalunya i en molts altres llocs d’Europa.

A finals de gener, educadors del Raval van denunciar que noies d’origen estranger del barri tenen prohibit fer esport, anar de colònies, sortir soles al carrer o tenir amics nois.@monicabernabe1 ha comprovat que no es tracta de casos puntuals https://t.co/b2G6KQ8ncc pic.twitter.com/xqaiKAsRYY

— diariARA (@diariARA) May 11, 2025

El reportatge del diari Ara acaba amb dues interessants entrevistes, amb Imane Raissali (Miss Raisa) i Carolina Villacampa (Catedràtica de dret penal) i cal ressaltar algunes frases:
Carolina Villacampa: Els matrimonis forçats que es detecten són la punta de l’iceberg”
Imane Raissali: “Dies enrere vaig fer una xerrada en un institut i em van explicar que hi ha dues alumnes de Mali que són menors i que les volen casar en contra de la seva voluntat. Què fas? Si parlem del tema alguns diuen, que generarà racisme. I si no en parlem, serem còmplices d’un matrimoni forçat.”
Val la pena que llegiu aquest drama que afecta cada cop a més gent i que les administracions per por no s’atreveixen a posar solucions que respectin la llibertat d’aquestes noies.