La Marina nord-americana podria cedir a les pressions de la Casa Blanca per rebatejar el futur USS «Doris Miller» com a USS «Donald Trump», provocant una onada d’indignació per l’insaciable culte a la personalitat de l’empresari.
En una nova demostració d’un tarannà totalment lliurat al personalisme i sense respecte per la memòria històrica militar, la Marina dels Estats Units es troba avaluant una polèmica directiva per canviar el nom del seu futur portaavions nuclear de la classe Gerald R. Ford (el CVN-81). El vaixell, que s’estava construint sota el nom d’USS Doris Miller en honor a un conegut heroi negre de la Segona Guerra Mundial, passaria a denominar-se USS Donald Trump.
Segons van revelar filtracions de la cadena CNN i documents interns del Departament de la Guerra, la Secretaria de la Marina ja ha començat a esborrar el nom de Miller de les seves referències internes. Aquesta maniobra, impulsada directament per un memoràndum presidencial de la Casa Blanca del passat 13 d’agost, suposa el desmantellament complet d’una fita històrica per a l’exèrcit nord-americà.
Un atac directe a la memòria de les minories
Doris Miller va ser un cambrer i cuiner de l’escala de marineria que, durant el sagnant atac de Pearl Harbor el 1941, va agafar una metralladora antiaèria sense tenir formació prèvia i va defensar el seu vaixell contra els caces japonesos. Per la seva acció va rebre la Creu de la Marina, sent el primer afroamericà a aconseguir-ho.
El bateig del portaavions sota el seu nom —decidit fa sis anys— trencava una llarga tradició classista de nomenar les joies de la corona navals exclusivament amb cognoms de presidents o almiralls d’alt rang. En lloc d’això, l’actual administració ha optat per intentar esborrar un símbol de la lluita pels drets civils i d’heroisme real als camps de batalla per alimentar el colossal ego de Donald Trump.
Indignació generalitzada: «Més a prop de Neró que de Churchill»
La notícia ha desfermat immediatament una tempesta de crítiques ferotges, tant en l’àmbit polític com en l’opinió pública de defensa. Crítics i ciutadans han qualificat l’esdeveniment com un espectacle lamentable d’auto-homenatge institucionalitzat i propi de règims autocràtics, recordant que cap president dels Estats Units viu acostuma a batejar un vaixell de guerra de gran importància amb el seu propi nom.
Amb una deute públic nacional descontrolat, molts ciutadans lamenten que les prioritats de l’administració passin per reconfigurar l’astiller de Newport News per satisfer rebequeries presidencials de grandesa. El canvi de nom arriba, a més, acompanyat d’estudis per rebaixar i modificar les tecnologies electromagnètiques de llançament de la nau (les EMALS) per sistemes de vapor més vells només per retallar costos, en un contrast brutal entre la pèrdua de capacitat militar de la nau i la imposició del cognom de l’empresari a la popa del vaixell.
A les portes de les imminents eleccions de novembre, aquest nou abús de poder obre una esquerda profunda en les files militars, evidenciant que per a la facció de Trump els valors d’altruisme, sacrifici i memòria històrica de l’exèrcit són totalment prescindibles davant de la vanitat personal.
Qui era la persona: Doris Miller?
- Origen i rol: Nascut a Texas el 1919, es va allistar a la Marina el 1939. A causa de la segregació racial de l’època, els mariners negres tenien prohibit el combat i reben rols de servei; Miller treballava com a ajudant de cuina i cambrer (mess attendant) a l’acoratjat USS West Virginia. [1, 2, 3]
- La gesta a Pearl Harbor: Durant l’atac japonès del 7 de desembre de 1941, va desplaçar diversos companys ferits a llocs segurs, inclòs el capità del vaixell. Després, tot i no tenir cap mena d’entrenament armamentístic, va agafar el control d’una metralladora antiaèria del calibre .50 i va disparar contra els avions enemics fins a quedar-se sense munició, aconseguint fer caure un parell de naus. [1, 2]
- Condecoració històrica: Per la seva valentia, el maig de 1942 va esdevenir el primer afroamericà a rebre la Creu de la Marina (Navy Cross). [1, 2]
- Mort en combat: Va morir el novembre de 1943 quan el portaavions d’escorta on servia, l’USS Liscome Bay, va ser torpedinat per un submarí japonès. [1]
