Més de mig segle després de la mort de Franco, l’Estat espanyol continua sent incapaç de garantir els drets de la ciutadania als tribunals, forçant els advocats a passar-se al castellà per evitar el col·lapse judicial de la causa.
El català continua sent arraconat a les sales de vistes, demostrant que sense el respecte a l’idioma propi no pot existir una autèntica justícia per als catalans. Les entitats Irídia, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han denunciat formalment una greu «vulneració de drets lingüístics» i una manca de transparència absoluta en les primeres jornades del judici de Roger Español, l’activista que va perdre un ull per una bala de goma de la policia espanyola durant l’1-O.
Durant les sessions a l’Audiència de Barcelona, la incompetència i la manca de solvència de les intèrprets oficials han abocat els advocats de l’acusació a haver d’autotraduir-se o, finalment, a cedir i formular les preguntes en castellà als testimonis i agents policials per tal d’evitar que el magistrat suspengués o retardés el procés. Una claudicació forçada que el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha titllat d’un «insult» fruit de la «catalanofòbia arrelada» al sistema judicial espanyol.
El fantasma del Suprem: l’error de la renúncia que es paga nou anys després
Aquest nou episodi ha tornat a obrir el debat sobre la submissió lingüística als tribunals espanyols i ha revifat el record del judici al Tribunal Suprem contra els líders independentistes. Gairebé una dècada després d’aquell judici polític a Madrid, la memòria col·lectiva recorda com un error històric i estratègic la decisió de la majoria de presos polítics i els seus advocats de renunciar a parlar en català davant Manuel Marchena.
En aquell moment, es va argumentar que fer servir el castellà agilitzaria el judici i evitaria disfuncions amb la traducció simultània. Tanmateix, la realitat va ser implacable: van renunciar a la seva llengua i van ser condemnats exactament igual, amb penes de presó que van escapçar el moviment. Nou anys després, aquella concessió es continua pagant com un precedent perillós. El sacrifici de l’idioma no va servir per a rebre un tracte més just, sinó per a invisibilitzar la identitat de tot un poble davant d’una justícia de la qual tothom ja coneixia la sentència per endavant.
Renunciar a la llengua t’aniquila com a poble
Els fets viscuts aquesta setmana al cas de Roger Español reafirmen la tesi que, si l’Estat espanyol no pot ni vol garantir l’ús del català en un judici celebrat a la mateixa ciutat de Barcelona, està demostrant de manera flagrant que exclou la ciutadania catalana del seu sistema de drets.
Les acusacions populars i particulars han hagut de triar entre defensar la llengua o agilitzar el cas d’un activista que demana justícia contra la violència policial. Però tal com recorden diverses veus crítiques del teixit civil, acceptar les regles del joc de l’Estat i renunciar a la llengua pròpia debilita la posició política de Catalunya i t’aniquila com a poble. Un error que es repeteix i que recorda que, sota la capa de la justícia espanyola, els drets nacionals continuen sent completament paper mullat.
