Acabarà la legislatura i no tindrem condonació del deuta
El retard crònic en la tramitació parlamentària a Madrid per aprovar la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ha obert un forat fiscal de dimensions majúscules a les finances de l’arc mediterrani. Segons les estimacions derivades dels tipus d’interès aplicats per l’Estat, Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears han hagut de pagar més de 2.300 milions d’euros només en interessos des que es va obrir la porta a la quitança el novembre de 2023.
Aquesta sagnia multimilionària és el resultat directe d’haver mantingut vius en els balanços autonòmics uns blocs de deute pendents de cancel·lació que sumen més d’30.000 milions d’euros. En lloc d’haver-se eliminat de forma immediata, el text legal ha patit un calvari de demores polítiques a les Corts Generals, allargant el procés durant gairebé tres anys en un context de tipus d’interès especialment elevats pel Banc Central Europeu (BCE).
Catalunya i el País Valencià, els més castigats
L’impacte de la paràlisi política es tradueix en una factura anual insostenible. Catalunya, que té pactada una condonació de 17.104 milions d’euros, ha hagut d’assumir un cost anual d’uns 400 milions, acumulant gairebé 1.200 milions d’euros en interessos de més durant aquest període de bloqueig.
La situació és gairebé idèntica a la Comunitat Valenciana. Malgrat el rebuig frontal de l’executiu valencià al model de repartiment de l’Estat, el retard en l’extinció dels 11.210 milions que li pertoquen ha obligat la hisenda valenciana a pagar uns 336 milions anuals, el que suposa un sobrecost total de 1.009 milions d’euros en interessos totalment evitables.
Per la seva banda, les Illes Balears, amb una quitança pendent d’1.741 milions d’euros, han vist com el retard madrileny els costava uns 52 milions anuals, generant un llast afegit de 156,7 milions d’euros des del final del 2023.
Un deute compartit enviat a Madrid
En total, els tres territoris han transferit de manera neta 2.365 milions d’euros a les arques del Ministeri d’Hisenda per pagar els interessos d’un deute que, sobre el paper, ja hauria d’estar parcialment extingit. Uns fons públics que s’han extret directament dels pressupostos destinats a serveis bàsics com la sanitat o l’educació.
Tot i que el Congrés dels Diputats va desbloquejar el passat juliol el primer tràmit de la llei en rebutjar les esmenes a la totalitat de PP i Vox, el text definitiu encara es troba encallat en la fase de comissions de cara a la tardor. Diversos actors polítics ja han qualificat aquest retard de «greuge financer inadmissible», i formacions com ERC i Junts —que té la clau de la comissió— pressionaran a Madrid per exigir mecanismes de compensació econòmica que pal·liïn el greu perjudici d’aquests tres anys d’espera.
