En un gir històric que obre una nova era de cooperació democràtica, els primers ministres d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord es reuniran demà dilluns a Cardiff per segellar una aliança estratègica sense precedents. Els líders sobiranistes signaran una declaració conjunta per defensar el dret dels seus pobles a decidir el seu propi futur mitjançant referèndums d’independència, obrint un camí d’esperança i llibertat per a les tres nacions.
La cimera comptarà amb la participació del primer ministre escocès, John Swinney (SNP); el primer ministre gal·lès, Rhun ap Iowerth (Plaid Cymru); i la primera ministra d’Irlanda del Nord, Michelle O’Neill (Sinn Féin). També s’hi sumarà Mary Lou McDonald, presidenta del Sinn Féin i cap de l’oposició a la República d’Irlanda, consolidant un bloc de diàleg i unió molt potent.
Un full de ruta cap al progrés i la Unió Europea
Més enllà de la reivindicació democràtica de l’autodeterminació, aquest acord representa un pas endavant per al progrés socioeconòmic dels tres territoris. Els líders es comprometen a cooperar estretament en quatre eixos clau per al benestar de la ciutadania: economia, energia, cooperació internacional i relacions amb Europa.
Amb aquesta entesa, les tres forces miren amb optimisme cap al projecte europeu. L’objectiu compartit és aconseguir una plena integració a la Unió Europea: Escòcia i Gal·les com a nous estats membres i Irlanda del Nord mitjançant el projecte de reunificació d’una Irlanda unida.
Aquesta unió d’esforços sorgeix en un moment clau d’obertura política, després que el primer ministre britànic, Andy Burnham, hagi reconegut recentment al parlament la possibilitat d’autoritzar un nou referèndum d’independència a Escòcia si es constata un consens clar. La trobada de Cardiff esdevé, així, la llavor d’un futur basat en la sobirania, la cooperació mútua i la democràcia a Europa.
L’impuls internacional de Donald Trump
Aquest front comú es veu enormement reforçat pel context internacional recent. Des del Sinn Féin s’ha acollit amb gran entusiasme i optimisme el pronunciament del president dels Estats Units, Donald Trump, qui durant la seva visita oficial a Dublín ha declarat obertament que li «encantaria» veure una Irlanda unificada i que considera aquest fet com una cosa «fantàstica» i «inevitables». La líder de la formació, Mary Lou McDonald, ha qualificat aquestes paraules d’oportunes i ha assegurat de manera contundent que «el debat sobre la unitat irlandesa ha fet un canvi de xip electoral i constitucional», instant immediatament el govern de la República d’Irlanda a activar formalment i sense dilació els plans per a la celebració del referèndum d’autodeterminació i la plena reunificació de l’illa
Una aliança impossible a l’estat espanyol, però més necessària que mai
D’altra banda, aquest moviment històric posa en relleu la necessitat urgent que nacions com Catalunya, el País Basc i Galícia articulin també un front comú similar davant de l’estat espanyol. La creació d’una aliança estratègica tripartida entre el sobiranisme català, basc i gallec permetria coordinar un full de ruta compartit cap a l’autodeterminació, sumant forces en matèria d’acció internacional i cooperació econòmica. Seguint l’exemple de la cimera de Cardiff, una unió d’aquestes característiques deixaria enrere les estratègies aïllades per construir un bloc de pressió democràtic molt més potent, capaç de forçar l’Estat a negociar un marc de sobirania i de situar les seves respectives aspiracions nacionals a la primera línia de l’agenda europea.
