El Tribunal Europeu de Drets Humans ha avalat el vet del Tribunal Constitucional a la tramitació de les propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament la tardor del 2019. Arran de la demanda dels exmembres de la Mesa Josep Costa i Eusebi Campdepadrós contra Espanya, el tribunal amb seu a Estrasburg ha conclòs que va ser una mesura “proporcionada i necessària” i ha negat que es vulnerés “la llibertat d’expressió i els drets polítics dels diputats”, com al·legaven els demandants. La prohibició no va impedir als parlamentaris exercir els seus drets perquè el vet es va imposar “després de nombrosos debats que havien tingut lloc lliurement”, diuen els set jutges de la secció cinquena del TEDH que han valorat el cas.
“El Tribunal Constitucional va exercir la seva potestat, en circumstàncies extremes, per executar les seves pròpies decisions anteriors que protegeixen la Constitució com a garant de la integritat territorial de l’Estat”, afirma la decisió d’Estrasburg publicada aquest dijous que declara inadmissibles les demandes de Costa i Campdepadrós.
Les demandes dels exdiputats de Junts eren part de la quinzena de denúncies de líders independentistes vinculades al ‘procés’ que hi ha sobre la taula del TEDH. Les ha agrupat en tres categories.
La primera inclou els casos relacionats amb els drets polítics dels líders independentistes en presó preventiva, la segona és la més nombrosa amb els condemnats per sedició i malversació per l’1-O i la tercera inclou els casos referents a la llibertat d’expressió pel vet del Tribunal Constitucional a debats al Parlament. Amb la decisió del TEDH es tanca la tercera carpeta de demandes pel ‘procés’ a Estrasburg.
El vet del TC
La decisió d’Estrasburg d’aquest dijous es refereix a les decisions del Tribunal Constitucional de la tardor del 2019 sobre els debats d’autodeterminació i la monarquia espanyola.
A petició del govern espanyol, el TC va emetre diversos incidents d’execució a la Mesa del Parlament per aturar la tramitació de propostes de resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia. L’alt tribunal les considerava un incompliment de la sentència del 2015 que declarava inconstitucional la resolució del Parlament sobre l’inici del ‘procés’, i de la sentència del 2019 que anul·lava la reprovació del Parlament a Felip VI i la seva petició d’abolició de la monarquia.
Pel Constitucional, “la insistència del Parlament de Catalunya en l’afirmació de la sobirania del poble de Catalunya i la defensa del dret a l’autodeterminació” constituïa un intent “de facto” de revisar la carta magna amb procediments “diferents dels previstos” i, per tant, les propostes de resolució sobre l’autodeterminació que eren “incompatibles amb l’estat de dret”.
També va vetar les propostes de resolució sobre Felip VI perquè considerava que el Parlament “s’excedia dels seus poders” i que les condemnes al cap de l’Estat i la petició per abolir la monarquia implicaven una “atribució de responsabilitat política” contrària a la Constitució.
Les demandes contra Espanya
En canvi, l’exvicepresident del Parlament Josep Costa i l’exsecretari primer de la Mesa Eusebi Campdepadrós entre el 2018 i el 2021 van denunciar el TC per “impedir debats” a la cambra catalana. Tots dos acusaven el TC d’intentar obligar-los amb “diversos requeriments” a “votar en contra a la Mesa de l’admissió a tràmit de les iniciatives” per debatre l’actuació del rei d’Espanya i de la qüestió de l’autodeterminació “sota amenaça de responsabilitats penals”.
“La prohibició del debat parlamentari sobre aquestes qüestions era la intenció explícita del govern d’Espanya a l’hora de plantejar les impugnacions davant del Tribunal Constitucional”, afirmen en l’escrit de la demanda de Costa i Campdepadrós contra Espanya a Estrasburg.
Els exmembres de la Mesa al·legaven que l’Estat va vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió i als seus drets polítics com a diputats perquè el TC va impedir que la Mesa permetés certs debats al Parlament. Els exdiputats consideraven que el TC havia “coaccionat” la Mesa interpretant de manera “extensiva les seves competències dins els procediments d’execució” dels seus mandats.
Posteriorment, el grup de diputats de Junts durant aquella legislatura van presentar també una demanda similar al TEDH.
La decisió del TEDH
Estrasburg parteix de la base que el vet del TC buscava “l’objectiu legítim” de “protegir l’ordre constitucional i els procediments per revisar la Constitució”. Ara bé, analitza si les mesures adoptades van ser “proporcionades”, ja que les decisions del TC van “prohibir determinats debats” al Parlament de Catalunya.
La jurisprudència del tribunal estableix que hi ha “poc marge” per restringir el debat polític en un país democràtic: “Les idees polítiques que desafien l’ordre existent, i la realització de les quals es defensa per mitjans pacífics, han de tenir una oportunitat adequada d’expressió”.
Estrasburg recorda que el concepte de “lleialtat inconstitucional” a Espanya no implica una “adherència ideològica” a la Constitució, si no al compliment de les “normes polítiques”. És a dir, respectar els mitjans previstos en l’ordre constitucional per transformar la carta magna.
El TEDH conclou que el vet del TC als debats “encaminats a eludir o simplement prescindir d’aquests procediments” és una mesura “proporcionada” perquè existien altres vies per mantenir aquests debats. Tant l’autodeterminació com la monarquia es poden “debatre lliurement a les Corts Generals”, diu Estrasburg.
“Les resolucions parlamentàries anul·lades pel Tribunal Constitucional excloïen conscientment l’ús de les vies constitucionals per a la revisió de la Constitució per intentar convertir el que avui és la comunitat autònoma de Catalunya en un “Estat independent” i qüestionar el sistema de govern com a monarquia parlamentària”, remarca l’escrit dels magistrats europeus.
D’altra banda, el TEDH nega que els incidents d’execució del 2019 siguin una prohibició “ex ante” als debats parlamentaris a Catalunya. “Les mesures impugnades van ser adoptades pel TC després de nombrosos debats lliures i després de l’adopció d’una sèrie de resolucions parlamentàries similars, que van ser anul·lades pel TC ex post facto, amb àmplies raons per a la seva inconstitucionalitat”, subratllen els jutges de la secció cinquena.
A més, recorden que les resolucions del ‘procés’ del Parlament buscaven un “procés de secessió unilateral” “malgrat ser qüestions que queden fora de les competències” de la cambra catalana.
Per tant, el TEDH avala el vet del TC per “garantir la integritat territorial de l’Estat”, ja va actuar després d’haver “exhaurit totes les vies possibles”. La limitació de la llibertat d’expressió i d’assemblea va ser “proporcionada” i “necessària”, conclouen.
Procés penal pel cas
En paral·lel a la demanda pel vet a la tramitació de les propostes de resolució, Costa va registrar una segona demanda contra Espanya a Estrasburg pels procediments judicials que va patir arran d’aquell cas. Davant la “repetida desconsideració” per les seves resolucions, el TC va instar la fiscalia a emprendre accions legals contra els membres de la mesa per “desobediència”.
Si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va absoldre, Costa havia al·legat a Estrasburg que l’obertura d’un procés penal contra ell va vulnerar els seus drets com a diputat.
El TEDH nega que l’acusació de desobediència fos una “mesura política” per impedir les funcions de Costa com a membre de la Mesa i assegura que hi havia una base legal “previsible” per imputar-los.
Estrasburg creu que el simple fet d’obrir el cas va tenir “repercussions limitades” i, de fet, assenyala que el TSJC ja el va absoldre “bastant ràpid”. Si bé l’aplicació de la llei d’amnistia encara s’ha de clarificar, el TEDH fins i tot apunta que Costa s’hi podria acollir, la qual cosa podria “atenuar” les eventuals repercussions.
Malgrat l’absolució del TSJC, encara hi ha recursos interns a Espanya pel cas de desobediència. Per això, el TEDH recorda a Costa que pot tornar a presentar una demanda a Estrasburg si obté una sentència “desfavorable” quan es resolgui el procediment de forma definitiva a Espanya.
