Ningú ens pregunta sobre si volem un país de 10M, però uns pocs decideixen per nosaltres
El futur de la infraestructura clau de Catalunya es torna a moure en la direcció del creixement il·limitat. Aena ha fet el pas previst i irreversible per reactivar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat: l’adjudicació de la redacció del nou pla director i la seva avaluació ambiental per un import de 2,68 milions d’euros. L’encàrrec ha recaigut en la unió de les empreses Mott MacDonald Spain i Idom Consultoria, que tindran un termini màxim de cinc anys per dibuixar les línies mestres del creixement de la instal·lació.
El projecte neix encerclat per la polèmica social i territorial. L’estudi tècnic haurà de posar sobre la taula l’impacte real sobre els espais protegits del delta del Llobregat, especialment les zones de la Ricarda i el Remolar, dues línies vermelles per a ecologistes i teixit veïnal.
Més enllà dels mapes i de les pistes, la decisió ha encès el debat sobre el rumb demogràfic i econòmic de Catalunya. Diverses veus i col·lectius denuncien que es camina cap a una regió hiperconnectada però desbordada, que s’apropa ràpidament a la barrera dels 10 milions d’habitants sense els serveis, l’habitatge ni els recursos necessaris per sostenir-ho. La crítica és unànime en la manca de debat públic: s’acusa una minoria de decidir el futur del país des de grans despatxos, prioritzant el turisme de masses i el ciment per sobre d’un model de vida equilibrat i sostenible.
