Junts i ERC ja veuen com Sánchez incompleix fins i tot el que aprova
La història recent de la política espanyola demostra que els pactes signats a Madrid amb el PSOE s’escriuen sobre sorra movedissa. Tot i que el Partit Nacionalista Basc (PNV) manté una gelosa prudència institucional i en cap moment ha volgut dirigir-se, ni en públic ni en privat, a Junts per Catalunya o a Esquerra Republicana (ERC) per donar-los consells o advertències, els fets parlen per si sols. La crua realitat de les negociacions basques s’ha convertit, per simple gravetat política, en el pitjor presagi per a l’independentisme català.
L’estratègia de compliment de Pedro Sánchez ha quedat totalment al descobert. El lehendakari Imanol Pradales ha aixecat la veu de manera contundent contra el que descriu com un «frontó» ministerial que tomba sistemàticament els acords tancats durant la investidura. Per a qualsevol observador de la política catalana, el paral·lelisme és inevitable: si la Moncloa és capaç de bloquejar traspassos històrics a un soci tan pragmàtic i previsible com el PNV, què els espera als acords catalans sobre el finançament singular o el control de la immigració?
Un mirall incòmode per a l’independentisme
Des de la distància, el sobiranisme català llegeix la crisi basca com una lliçó extreta del diari del dilluns. El narrador d’aquesta crònica no pot obviar que el bloqueig a Vitòria despulla les febleses de la posició de Junts i ERC a Madrid:
- El PNV manté el seu rumb propi: Els jeltzales negocien mirant exclusivament pels interessos d’Euskadi i eviten fer cap mena de front comú o tutela sobre l’independentisme català, conscient que cada partit té els seus propis equilibris i tempos.
- L’evidència del “modus operandi” socialista: Sense necessitat que ningú verbalitzi cap avís, el bloqueig de competències cabdals com la Seguretat Social basca serveix de prova empírica per a Catalunya que la signatura de Sánchez no garanteix el compliment.
- El col·lapse de la legislatura: Les declaracions del president del PNV, Aitor Esteban, definint com a “irresponsable” estirar un mandat en “descomposició” i sota setge judicial, constaten que el temps per cobrar els deutes de la investidura s’exhaureix ràpidament per a tothom.
Mentre el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, ja s’ha sumat a l’ofensiva qualificant Sánchez d’«incomplidor compulsiu», Junts i ERC afronten un escenari complex. El PNV no els ha enviat cap emissari ni cap advertència formal, però la paràlisi que pateixen els bascos a les taules bilaterals funciona com una alarma silenciosa, recordant de manera implacable que en la ruleta política de la Moncloa, les promeses es paguen per endavant però les competències quasi mai arriben a destí.
