L’acord d’investidura que va portar el PSC al capdavant de la Generalitat continua sumant carpetes encallades, i la de la projecció internacional de l’esport català n’ha esdevingut el cas més flagrant. Gairebé dos anys després de signar-se el pacte, la creació de l’Oficina del Govern per a la promoció de les seleccions esportives catalanes continua essent una promesa buida, amb tot el treball pendent d’executar i sense cap voluntat política real per part de l’executiu de materialitzar-la.
El Departament d’Esports, liderat pel conseller Berni Álvarez, ja va fixar posició rebaixant les expectatives en assegurar públicament que “ara no és el moment” de tirar endavant l’oficialitat de les seleccions. Aquesta línia contrasta directament amb les cessions que ERC va assegurar haver arrencat per facilitar el canvi de cicle polític a Catalunya.
Una oficina buida i sota mínims
Malgrat que les negociacions posteriors van mirar de reanimar el projecte amb partides inicials molt discretes que amb prou feines superaven els 100.000 euros, la realitat administrativa és que l’oficina encara no ha entrat en funcionament operatiu. El col·lectiu crític independentista i diverses entitats de la societat civil ja qualifiquen directament l’estat d’aquest punt com una de les grans “enganyifes” o “aixecades de camisa” de la legislatura, denunciant que el PSC utilitza el pacte com un xec en blanc mentre manté l’esport català supeditat a les directrius estatals.
Mentre l’independentisme parlamentari aprova mocions per instar l’Estat a permetre la cooficialitat, els socialistes imposen la seva pròpia agenda de desescalada sobiranista. El cas de les seleccions evidencia que el preu de la governabilitat s’està pagant amb terminis que s’allarguen indefinidament i estructures administratives que neixen sense pressupost, sense personal i sense cap competència real.
El trist paper de la UFEC: De pionera dels drets esportius a compliance administratiu
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya dilueix la seva antiga raó de ser i prioritza la gestió interna per sobre de la confrontació política per l’oficialitat
La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha completat una transició institucional que molts sectors de l’esport català qualifiquen obertament com un “trist paper”. Nascuda històricament com el motor de representació de la identitat esportiva del país i principal aliada en la lluita pel reconeixement de les seleccions catalanes a l’exterior, l’entitat ha rebaixat el seu perfil reivindicatiu fins a esdevenir pràcticament irrellevant en l’arena de l’oficialitat.
Mentre l’acord entre el PSC i ERC per activar l’Oficina de les Seleccions es manté bloquejat o sota mínims burocràtics, la UFEC ha optat pel silenci o la col·laboració tècnica de baixa intensitat. Lluny queden les èpoques de grans mobilitzacions i campanyes conjuntes amb la Plataforma Pro Seleccions. La realitat sectorial d’avui demostra que la cúpula federativa prefereix actuar com un paraigua de serveis i evitar qualsevol topada institucional amb el Govern de Salvador Illa o l’executiu central.
La UFEC s’ha carregat la Plataforma pro Seleccions i l’Associació a favor del Comité Olímpic Català, eines imprescindibles per avançar, Gerard Esteva ha convertit la UFEC en un gestor de diner públic.
