Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

Uriel Bertran, Héctor López Bofill i Diego Arcos s’autoinculpen dels actes contra el Rei i es posen a disposició de Marlaska

El Diputat d’ERC al Parlament Uriel Bertran, juntament amb l’escriptor i professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, i el dirigent associatiu del Casal Argentí de Barcelona Diego Arcos, ambdós col·laboradors de l’indirecte!cat, han presentat a un quart de dues d’aquest dimarts un escrit davant els Mossos d’Esquadra en què s’autoinculpen d’haver participat en actes de rebuig a la monarquia espanyola, fent referència als fets ocorreguts a Girona amb la crema de retrats dels Reis. Per tot, es posen a disposició de l’Audiència Nacional i del jutge Grande-Marlaska perquè se’ls imputi igual que al centenar de ciutadans que s’ha ordenat investigar per aquest fet per un delicte d’injúries a la Corona. Tots tres, que diuen actuar a títol personal, reclamen el dret a la llibertat d’expressió i titllen la monarquia d’institució ‘imposada pel franquisme’ que no té ‘cap legitimitat democràtica’.

Redacció
Redacció 25/09/2007

Bertran, López Bofill i Arcos s’han presentat a la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer Nou de la Rambla a un quart de dues on han presentat un document signat per tots tres i dirigit al Jutjat Central d’Instrucció numero 3 de l’Audiència Nacional del qual és titular el jutge Grande-Marlaska.

En l’escrit entregat consideren ‘el delicte d’injúries a la corona com a una eina de coacció de la llibertat d’expressió’ i assenyalen que ‘aquests delictes no formen part dels sistemes democràtics avançats, ja que sempre ha de passar per davant el dret fonamental a la llibertat d’expressió’. En el text, a més, titllen la pervivència de la institució monàrquica com a ‘un anacronisme històric’. ‘Una veritable democràcia ha de poder escollir, sense excepció, tots els seus governants. A més, la monarquia espanyola, fou restaurada pel totalitarisme franquista i, des de fa segles, s’ha caracteritzat per l’extrema bel·ligerància contra els drets i les llibertats del poble català’, afirmen en el document.

La carta conclou al final de tot amb l’autoinculpació dels signants que reconeixen haver participat també en actes de rebuig a la monarquia espanyola. En conseqüència, afegeix dirigint-se directament a Marlaska, ‘que en el cas d’obrir diligències incriminatòries per part del seu tribunal contra ciutadans catalans per haver expressat el mateix rebuig, li demanem que ens processi també a nosaltres’.

El diputat Uriel Bertran ha criticat a l’entrada de la comissaria que la ‘justícia espanyola es dediqui al segle XXI a perseguir el dret de la llibertat d’expressió’, motiu pel qual han volgut amb aquest acte solidaritzar-se amb el centenar de catalans que estan sent investigats per ordre de l’Audiència Nacional en relació a la crema de les fotografies del Rei a Girona. ‘Ens corresponsabilitzem de les mostres de rebuig a la Corona per la qual cosa l’Audiència Nacional no cal que indagui més’, afegeix Bertran, que assegura també que tots tres es posen a disposició del jutge i que si aquest decideix citar a declarar o imputar les persones investigades els haurà d’incloure també a ells.

Bertran ha remarcat que la monarquia espanyola és una institució imposada pel franquisme i que per tant no té cap legitimitat democràtica. ‘És hora que els catalans puguin decidir si volen continuar sent súbdits de la monarquia o volen passar a ser ciutadans d’una república que els permeti escollir tots els seus governants’. Segons el diputat, els actes de rebuig contra la Corona mostren no només el rebuig a la institució sinó també ‘el rebuig al unitarisme espanyol i la defensa del dret dels catalans a configurar-se en un estat propi’.

Per tot, Bertran considera l’actuació de l’Audiència Nacional un ‘atac contra la llibertat d’expressió a Catalunya’ i un fet molt greu en tant que es vol silenciar una protesta perfectament democràtica com ja va passar aquest estiu amb el segrest de la revista satírica ‘El Jueves’.

Per la seva banda, el professor López Bofill defensa que la crema d’imatges del Rei és una forma de protesta ‘respectable’ en tant que ‘no implica una amenaça directa contra la persona del Rei sinó contra la institució monàrquica i com a símbol de la unitat de l’estat espanyol’. Per aquest motiu, cal diferenciar entre l’amenaça contra la persona física, que en aquest cas no existeix, afegeix, amb la protesta contra la institució que sí està emparada en el dret de la llibertat d’expressió.