El turisme no deixa de ser una finestra al món. Per fer país, actuar fent polítiques enfocades a aquesta activitat pot ser de vital transcendència. Dit això, el projecte té un objectiu principal: donar una imatge més propera i real als turistes que decideixin visitar Catalunya. Així, doncs, s’intentarà canviar la imatge de les sevillanes, els toros i els barrets de mexicans per la història real de Catalunya i la seva cultura. La proposta, per tant, s’enfoca a fer saber als visitants que han decidit visitar Catalunya i no pas Espanya.
Per aconseguir-ho, Huguet, responsable de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, crearà una xarxa d’onze centres d’acollida turística, que seran anomenats com “els CAT”. Seran unes oficines distribuïdes arreu del territori en què s’explicarà als turistes la història de la Generalitat i la Corona d’Aragó, la Catalunya romana, la medieval i la islàmica, i el camí de Sant Jaume. Aquests centres es podran visitar d’aquí a tres anys i la creació de la xarxa costarà 4,1 milions d’euros. Es pretén, però, ampliar en el futur la xarxa d’oficines i la infraestructura per al projecte.
La idea que resumeix el projecte es podria definir com “turisme identitari” que Huguet aplicarà amb la creació dels centres d’acollida turística: el visitant que faci el recorregut per la xarxa obtindrà una visió global del que és Catalunya, una completa visió paisatgística, històrica i cultural tant a nivell local com a escala nacional. Els CAT contribuiran, a més, a la desestacionalització, a superar la dependència del turisme de masses de sol i platja. Els centres se situaran en mòduls de nova creació i en indrets de fàcil accés, i s’hi exposaran i s’hi vendran productes artesans i agroalimentaris de la zona.
Alguns dels onze CAT
LA CELLA VINÀRIA DE TEIÀ, DESPRÉS DE L’ESTIU
El jaciment romà vitivinícola de Teià, que data del segle II dC, serà la seu del primer dels onze CAT i serà una prova pilot –que impulsarà directament la Direcció General de Turisme de la Generalitat–. A la Cella Vinària s’explicarà la tradició enològica des de l’època romana de la zona –fins i tot, s’hi podrà comprar vi de la denominació d’origen Alella– i la petjada que va deixar la civilització romana a Catalunya.
GUIFRÉ EL PILÓS I ARNAU MIR DE TOST
Ripoll tindrà un CAT com a bressol de la Catalunya medieval: hi van passar des del comte de Barcelona, Guifré el Pilós, fins a l’abat Oliva i Gerbert d’Orlhac, que va formar-se a Ripoll i després va arribar a ser el papa Silvestre II. El Pallars Jussà també tindrà un CAT, en què s’aprofundirà en la importància de l’alta edat mitjana per a la formació de Catalunya a partir del personatge històric d’Arnau Mir de Tost: cavaller medieval i membre destacat de la noblesa pallaresa. El CAT de Les, a la Val d’Aran, mostrarà la relació entre Catalunya i Occitània i la llengua d’oc.
DE LA CATALUNYA ISLÀMICA A L’EBRE ALS CAMINS SAGRATS DE VILAJUÏGA
A Tortosa s’obrirà un altre CAT que recollirà els 400 anys d’influència islàmica a les Terres de l’Ebre i, particularment, a Tortosa –des de la cultura fins a l’arquitectura popular de la zona–. A Vilajuïga, un centre d’acollida turística recollirà la tradició dels pelegrinatges medievals, prenent com a referent geogràfic aquest poble de l’Alt Empordà per la seva proximitat a Sant Pere de Rodes, lloc històric de pelegrinatge i un dels punts de sortida del camí de Sant Jaume a Catalunya.
DE LA CORONA D’ARAGÓ A LA GENERALITAT
El CAT de Montblanc se centrarà en la corona catalanoaragonesa, ja que la vila és el centre neuràlgic d’un territori que concentra grans monuments reials vinculats a la Corona d’Aragó, com ara els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. I el de Cervera explicarà la creació de la Generalitat de Catalunya en una de les diverses corts generals de la Corona d’Aragó que es van celebrar a la capital de la Segarra. La Val d’Aran també tindrà un centre d’acollida turística, que pivotarà entorn de la signatura del Tractat dels Pirineus, el 1659, que va posar punt final a les guerres entre els estats francès i espanyol i que va fragmentar Catalunya en dos estats.
LA PATUM DE BERGA I LA INDUSTRIALITZACIÓ DEL LLOBREGAT
El CAT de Berga se centrarà en la festa de la Patum –celebració que és patrimoni mundial immaterial per la UNESCO– com a punt de partida per endinsar els visitants en l’univers de les festes populars catalanes. I el de Sallent reivindicarà la vall del Llobregat com un dels centres pioners de la revolució industrial i de l’aparició del moviment obrer.
