Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Sud-àfrica: perfil d’un país ‘divers i unit’

Redacció
Redacció 14/06/2010

Una referència en la construcció de pau, primera economia africana i exemple del multilingüisme oficial, Sud-àfrica es converteix aquests dies en el primer país africà en allotjar el Mundial 2010 de futbol. En aquest article fem un breu repàs a la composició demogràfica i lingüística del país.

Sud-àfrica ha saltat aquests dies a totes les portades, de la mà de l’esport rei. El Mundial de Sud-àfrica 2010 s’estrena al país més meridional de l’Àfrica, el primer cop que un esdeveniment esportiu de primer ordre aterra al continent. Més enllà de l’esport, la competició permet aprofundir el coneixement sobre un país del qual pengen no pas poques etiquetes.

‘Unitat en la diversitat’

Un tòpic gastat que en el cas de Sud-àfrica va més enllà: és el lema escrit de l’escut d’armes del país, on hi apareix escrit en una llengua de la família khoisan: !ke e: /xarra //ke. Sud-àfrica és un país multilingüe i multiètnic; res de nou, si tenim en compte que som a l’Àfrica, el continent més ric en llengües, amb unes 1.500 llengües parlades i, encara més, l’indret del món amb una taxa de substitució lingüística més baixa. Dos estats africans, Nigèria i Camerun, es troben entre els sis països amb més diversitat lingüística del planeta. Ho explica LinguaMón.

L’excepció la trobem, això sí, al camp de l’oficialitat. Sud-àfrica té onze llengües oficials, dues d’origen europeu, l’anglès i l’afrikaans, i nou llengües bantus: zulu, xhosa, swati, ndebele, sotho del nord, sotho, tswana, venda i tsonga.

D’aquestes, la més parlada al país és el zulu: vora el 24% de la població la té com a llengua materna, segons el cens oficial del 2001. La segueix el xhosa, una llengua propera al zulu i que, com aquesta, és rica en clics consonàntics. És la primera llengua del 18% de la població. La segueix l’afrikaans, l’idioma derivat del neerlandès, parlat pels colonitzadors del país i que encara avui és la llengua del 13% dels sud-africans, majoritàriament blancs i mestissos. L’anglès, el sotho, el sotho del nord i el tswana tenen totes entre un 7 i un 10% de parlants.

Blancs, negres, mestissos… i indis

La demografia de la Sud-àfrica explica algunes claus de la història del país: els pobles bantus van prendre l’hegemonia als pobles khoisans, els primers pobladors del territori, cap als segles IV i V. Avui conformen la immensa majoria de la població negra, que correspon a quatre cinquenes parts del total de la població. Un 9% de la població és blanca, descendent directa dels colons que van arribar a partir del segle XVII, provinents dels Països Baixos, França i Gran Bretanya. Aquells d’origen holandès avui considerats el poble afrikaaner, en són la majoria.

Una altra categoria que apareix a tots els censos sud-africans és la dels mestissos o, utilitzant el terme específic anglès, els ‘coloured’. Aquest és un terme utilitzat especialment als Estats de l’Àfrica meridional, i es refereix a aquells ciutadans d’origen sud-saharià, que al llarg dels anys s’han anat mesclant amb d’altres pobles, especialment europeus, asiàtics o d’altres punts del continent. Són el 9% de la població.

Definits els grups blancs, negres i mestissos, als mapes demogràfics sud-africans hi destaca encara una altra categoria: els indis, que, amb un 2’5% de la població, representen el principal contingent migratori asiàtic del país. La seva arribada data del 1860, provinents del nord-est de l’Índia, així com també de les zones de parla tàmil i telugu. Els indis van arribar principalment per treballar a les plantacions de sucre, i avui dia són aproximadament 1.100.000 persones.

Podeu consultar més informació sobre demografia i llengües de Sud-àfrica a Nationalia (Les llengües autòctones de Sud-àfrica lluiten per obrir-se camí al sistema educatiu) i MónDivers (Afrikaners, de dominadors a minoria i La violència xenòfoba a Sud-àfrica ha costat la vida a 42 persones).

Per a una aproximació més extensiva sobre Sud-àfrica, consulteu Minority Rights Group, SouthAfrica.info, Wikipedia i CIA World Factbook.