Santi Cortés
Edicions 3i4
València, 2014
320 pàgines
25 €
La història de la cultura catalana, la creació de les seves infraestructures essencials, s'ha edificat amb la força i la tenacitat d'alguns homenot d'irrenunciables conviccions i ferma determinació. Una d'aquestes persones, de la qual el país n'ha d'estar orgullós i a qui ha de retre un merescut reconeixement és Eliseu Climent. A ell deu la cultura catalana, en sentit ampli, un munt d'artefactes culturals de gran envergadura i solidesa (tot i que hagin passat per mil i una vicissituds). Un d'ells, només un, és la revista El Temps, que al llarg de tres dècades ha estat no només un referent informatiu als territoris de parla catalana, sinó també un model de publicació que és sinònim d'alta qualitat a nivell europeu, que ja voldrien per a ells molts estats de primera línia.
No menys important que el setmanari (i embrió de tot plegat) és l'editorial Tres i Quatre, que Climent va fundar juntament amb la seva dona Rosa Raga al País Valencià el 1968 i que ha mantingut la seva presència constant al llarg de tot aquest temps. Aquella bella i utòpica història que es va iniciar en una llibreria s'ha convertit amb el pas dels anys en un element referencial de la cultura catalana, que va associadada a noms tant il·lustres com, entre molts altres, Joan Fuster (que ha tingut un paper més que determinant en la història de la llibreria i l'editorial), Joan F. Mira, Ferran Torret, el pare Batllori i un llarguíssim etcètera.
Era, doncs, inevitable que s'escriguera la història d'aquesta aventura editorial, a camí de l'empresa i, sobretot, de la vocació cultural, que es plasma ara, en paper, en el llibre, d'encertat títol, El compromís amb la cultura. La història de Tres i Quatre, a càrrec de Santi Cortés.
Documentar la història d’una aventura que neix l’any 1968 no ha estat fàcil i més tenint en compte que una part d’aquesta història s’ha desenvolupat sota un règim dictatorial i durant molts anys (potser fins ara mateix, malgrat les circumstàncies?) en règim de semi-llibertat o, com mínim de dèficit democràtic (podríem dir també que la major part de la seva vida l'editorial l'ha fet amb els poder públics radicalmente en contra). Però a partir d’una trentena d’entrevistes personals i la recerca en els arxius de la mateixa editorial i dels seus fundadors i d’altres d’administratius (com els expedients de censura), Santi Cortés ha reconstruït aquesta història apassionant que un dia van iniciar un grup de gent personalitzats en Eliseu Climent i la seva dona Rosa Raga.
Amb la voluntat inicial be definida de ser una “editorial instrumental, per a crear una cultura”, es va iniciar un projecte editorial de caire cultural que amb el pas d’aquests 35 anys es concreta en més d’un miler de títols publicats i alguns projectes paral·lels com les revistes El Temps (d’actualitat) i L’Espill (de pensament) o els Premis Octubre. Però també en aquestes quatre dècades el projecte de Tres i Quatre ha estat també el centre d’una intensa activitat cultural i social, en defensa de la llengua i la cultura, però també en lluita permanent per la reconstrucció nacional. De fet, la filosofia de la cosa ja queda definida en el propi nom: tres territoris amb la mateixa parla i quatre barres comunes a les ensenyes.
Els impediments i les dificultats, evidentment, han estat moltes i de molts tipus. Des de les purament econòmiques i les derivades del mercat, fins a les més nítidament polítiques: amb l’arribada del govern del PP a la Generalitat Valenciana aquesta institució va retirar els seus ajuts al conjunt de publicacions de l’editorial. I és que una de les línies de l’editorial és la militància que sempre ha marcat el camí de Tres i Quatre, des d’un professionalisme editorial obvi, però treballant sempre al marge de les més estrictes normes del mercat. És en aquest context que cal situar publicacions com l’obra completa del pare Miquel Batllori (que tants atzars ha sofert per culpa dels càstigs polítics a Eliseu Climent) o les col·leccions destinades a difondre l’obra de la família Borja.
Val a dir que tot plegat no s’ha fet amb voluntat localista. A les col·leccions de l’editorial valenciana hi figuren alguns dels principals noms a nivell mundial en diferents camps del pensament i la creació, tant la història com la filosofia, com el teatre, la poesia o la narrativa, fins a convertir-la en una editorial moderna i imprescindible. Marcuse, Luckács, Althusser, Colletti, Lu Hsun o Todorov són només alguns dels noms internacionals que comparteixen espai a les col·leccions amb Guia, Lluch, Bosch, Fuster, Garí i un llarg etcètera de noms més propers.
De manera amena, amb el rigor també exigible a un estudi d’aquestes característiques, el llibre fa una repassada curosa a la història de l’editorial i del projecte cultural que l’acompanya, i ho presenta tot plegat com una aventura apassionant. De la Central del Llibre Valencià que venia llibres en català a domicili i la distribuïdora Brot, passant per la llibreria i fins a arribar a l’editorial, que en un primer moment d'impossibilitat de tenir el permís governatiu franquista per a operar com a editorial publica els primers llibres sota el segell d’altres editorials establertes. En tot aquest temps s'han anat publicant llibres, però també s'han fet presentacions, organitzat exposicions, conferències, xerrades; s'ha apropat el llibre a la gent, tant als lectors om als estudiants; s'ha canalitzat la difusió d'estudis acadèmics d'alta volada… Tot amb un entusiasme i una convicció que només els que coneixen Eliseu Climent (perquè el perquè de tot plegat es personalitza en Climent) poden imaginar.
Però les dificultats i impediments no han estat només polítics i administratius. Tres i Quatre, com a llibreria, va patir alguns atemptats violents de caire feixista i d’extrema dreta, nítidament anticatalans. No han estat només pintades, pedrades o escridassades; també còctels Molotov i explosius. Com es lamentava Eliseu Climent, devia “ser una de les més atemptades de tota l’Europa d’aquests anys”. Tot i que físicament els atemptats es dirigien contra la seu de la llibreria, de fet s'estava atemptat contra la mateixa editorial, contra la ideologia implícita en les seves publicacions i, tanmateix contra el mateix Eliseu Climent i Rosa Raga i tota una societat de la cultura a València.
A banda de la història cronològica de Tres i Quatre, el llibre aporta un interessant anàlisi de les col·leccions que al llarg dels anys han configurat el catàleg de l’editorial i del procés de treball intern, amb la selecció de títols, la creació de noves línies editorials, la feina dels directors de les col·leccions… Curiosament, la majoria d’elles han perviscut al pas dels anys i es mantenen encara actives, com La Unitat amb més de 200 títols; Poesia 3 i 4, amb més de 150 o Narrativa 3 i 4 amb més d’un centenar. Alguns títols han superat la trenta d’edicions o reimpressions. Aquí hi tenim llibres referencials com No emprenyeu el comissari de Ferran Torrent o textes d’Enric Valor i Vicent Andrés Estellés.
Finalment el llibre es completa amb un interessant i a voltes emotiu àlbum de fotografies (el llibre és farcit també de reproduccions de documents i altres fotos més informatives i lligades al text), les primeres en blanc i negre i les més actuals en una brillant paleta de colors que auguren un llarg futur a una de les editorials més important de la nostra cultura, ara en mans de la filla de l'Eliseu i la Rosa, la Laia Climent Raga.
Però el més important del catàleg d'una editorial són els noms dels autors publicats. N'hem citats alguns, però n'hi ha molts i molts més com Rafel Tasis, Rafel Ninyoles, Ausiàs March, Josep Vicent Marquès, Joan Garí, Enric Casasses, Valentí Puig, Blai Bonet, Manuel de Pedrolo i un llarg i llarg etcètera.
Per molts anys!!
