- Publicitat -
La mare de l'Adur, un dels presos polítics navarresos, explicava això al directe.cat el passat novembre: “Entre altres persones, de les quals ningú parla, dos guàrdies civils van patir algunes ferides. Arran d’això, els mitjans generalistes espanyols van construir un relat increïble, que va servir de caldo de cultiu perquè es denunciessin els fets a l’Audiència Nacional com a terrorisme”. Ara, al seu fill, la Fiscalia de l’òrgan judicial i COVITE (Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme al País Basc) -que converteix el cas, investigat en un principi com a delicte ordinari al jutjat de Pamplona, en una acusació d’aquestes característiques- volen veure’l condemnat a mig segle de presó. Podem culpar, doncs, els mitjans de comunicació al servei del Gobierno del destí al qual s'enfronta? Explica Pozueta que “abans de prendre-li declaració [a l'Adur], Televisió Espanyola ja deia que ingressaria a presó, la sentència estava escrita”.
Com ha passat en el cas dels Comitès de Defensa de la República a Catalunya, durant l’etapa més mediatitzada del cas, molts mitjans de comunicació espanyols van jutjar i criminalitzar de manera acarnissada els joves d'Altsasu davant l’opinió pública. “Havien de generar aquest relat per poder justificar la barbaritat que estan cometent”, assegurava Pozueta. De fet, segons Amaia Izko, advocada d'un altre dels joves, van intentar justificar la imputació de terrorisme relacionant els fets amb una reivindicació política que ha existit històricament al País Basc i que ha comptat amb un suport important a Altsasu -la retirada de les forces policials espanyoles- i, al mateix temps, relacionar els fets amb ETA a través de l’atribució de les reivindicacions a l’organització terrorista i apuntant-la com qui “crea, gestiona i desenvolupa” tot el que giri al voltant d’aquestes. “Intenten presentar els fets concrets de la baralla al bar, no com una cosa espontània que sorgeix en un context de festa, alcohol i altes hores de la matinada; sinó com alguna cosa planificada en el marc d’aquesta reivindicació”, explicava fa uns mesos a
directe.cat. Ho ha tornat a explicar via xarxes socials:
Izko es referia a un “relat de ficció que les acusacions mantenen fent absoluta abstracció dels fets i de la realitat sociològica i històrica” del País Basc. “Parlen d’un terror que res té a veure amb la realitat d’aquest poble, d’una relació amb ETA quan ja no existeix com a organització armada”, lamentava. Més enllà dels informes de la Guàrdia Civil, no hi ha cap prova o element objectiu que justifiqui el cas. Una situació que recorda a la recent campanya de criminalització dels CDR que ha dut a terme la caverna mediàtica, intentant relacionar aquests moviments amb una violència inexistent i, fins i tot, amb els temps de la banda terrorista al País Basc. I han aconseguit el seu objectiu: sense cap mena de base fora del relat dels mitjans espanyolistes, la Guàrdia Civil ha posat en marxa aquest dimarts una operació per detenir diversos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme i rebel·lió. Les detencions també han estat ordenades per un jutjat de l'Audiència Nacional, com en el cas dels joves d'Altsasu, que tenen el seu destí en mans de la jutgessa que va començar la macrocausa contra el procés, Carmen Lamela.
Publicitat
