Algú ha sentit parlar de Ciutadans en el què va de legislatura? No es tracta d’un complot dels mitjans de comunicació contra els defensors del bilingüisme, no es tracta d’una conspiració social per silenciar la veu d’aquells que es definien d’antinacionalistes, no.
Més aviat no se’ls sent perquè la seva activitat política és nul·la, i s’han dedicat a barallar-se des de l’afortunat 1 de novembre en què van aconseguir representació parlamentària. El suport a Ciutadans està sota mínims, i només cal recordar aquella manifestació a Sant Jaume en què no van arribar a aplegar 60 persones.
Malgrat tot ells s’esforcen per fer política, però no poden abandonar el discurs demagògic, populista i contradictori que va entabanar als seus milers de votants. Aquests dies els del “Partido de la Ciudadanía” han aprofitat l’ofensiva popular contra la llengua catalana per titllar a Rajoy d'”electoralista”. Ells, els talibans del bilingüisme, reneguen contra qui practica un discurs pràcticament calcat al seu, i fugint de qualsevol lògica, asseguren que ells són “l’únic partit per a la defensa i igualtat del castellà a tot Espanya”.
Ciutadans inicia, doncs, la seva ofensiva demagògica per tal de cridar l’atenció cara a les eleccions espanyoles, predicant barbaritats com l’únic recurs d’un partit marginal, dividit i sense ideologia.
