Ho dèiem ahir mateix: nou disseny, mateixa ideologia. La Vanguardia, el diari ultra publicat a Barcelona, continua assetjant sense complexos aquells que li són contraris.
Després d’aquell demolidor editorial franquista que tanta polseguera va aixecar la setmana passada, més propi de segles i règims passats, ara hem sabut de la persecució informativa que el rotatiu monàrquic de can Godó perpetrà sobre la figura de Joan Puig, el diputat republicà.
Al seu bloc personal, Joan Puig explica les seves desventures amb el rotatiu barceloní, que li han comportat dos dels cèlebres semàfors vermells. El primer arran d’un article del subdirector del rotatiu ple de mentides i difamacions, i més tard amb una anotació de notable mal gust a la secció ‘sismograma’, on els ‘vanguardistes’ s’inventen sismes polítics com aquell qui fa de vident del 906. L’encarregat de la secció, Hernández Puértoles, va disculpar-se personalment a Joan Puig per l’article, en un correu privat on insinuava que havia estat obligat a escriure el pamflet difamatori des de les més altes instàncies de Can Godó.
Puig es queixa que el rotatiu barceloní no li permet dret a rèplica, i explica com les manipulacions constants de la capçalera cap a la seva persona semblen més pròpies dels diaris ultres madrilenys que no pas de premsa del Principat. Sense anar més lluny, la Vanguardia va acusar Puig de ventar-se d’haver iniciat el debat monàrquic amb l’esmena presentada a la llei de la defensa on es proposava que el rei deixés de ser cap de l’exèrcit. Indocumentats com de costum -males pràctiques o malícia i prou?- van acusar a Puig d’oportunisme, quan l’esmena havia estat presentada feia mesos. Perquè potser no ho recordaran, tant enfeinats com estan acumulant bilis, però Puig és d’un partit republicà i, com a tal, defensarà sempre una societat sense monarques. Justament el contrari del què pensen a Can Godó, amb la diferència que republicans tenen clar el respecte a les idees alienes i a La Vanguardia aquest respecte se’l passen pel… sismograma.
