Aquesta voluntat internacional de la fira es tradueix en el fet que un 80% de les galeries presents no siguin espanyoles i procedeixin de 13 països com França, Itàlia, els EUA, Holanda, Alemanya, el Canadà, el Brasil o el Japó, entre d’altres. L’impulsor de la fira Swab, l’arquitecte i col·leccionista Joaquín Díez-Cascón, ha assegurat avui que el certamen pretén “portar a Barcelona” joves artistes que triomfen en el món i “donar a conèixer l’art” que es fa a Catalunya.
Díez-Cascón ha remarcat la “importància” que Swab tingui la seva seu a Barcelona, un referent a escala mundial en el món de l’arquitectura, el disseny i la restauració, en què, segons la seva opinió, faltava una fira d’art contemporani. Entre les galeries que hi participen figuren ADN, de Barcelona; Leo Koenig i DCKT Contemporany, de Nova York; Fruehsorge, de Berlín; Walter Maciel, de Los Angeles; Galeria Leme, de Sao Paulo; i aterren per primera vegada a Barcelona l’ASPN, de Leipzig; Branch Gallery, de Dirhem; Gallery 55, de Xangai; Goof+Rosenthal, de Nova York, i Anna Klinkhammer, de Düsseldorf.
Joaquín Díez-Cascón ha assegurat que s’ha optat per artistes joves, les peces dels quals poden costar uns 800 dòlars per fomentar la compra dels col·leccionistes. L’organització ha invitat 500 col·leccionistes, dels quals un centenar ja ha confirmat la seva presència. Paral·lelament a la fira, Swab també ha creat la ruta ‘Swab in the city’, en què els visitants estrangers podran recórrer totes les galeries de la ciutat que es vulguin sumar a la iniciativa.
El web, en castellà
Poca cosa més sabem d’aquesta nova fira, més enllà de comprovar que, com anem veient últimament, els organitzadors de l’esdeveniment “obliden” l’idioma oficial de Catalunya i presenten webs en castellà i, en aquest cas, anglès. I això que la Generalitat n’és un dels patrocinadors i TV3 l’emissora oficial.
Si la fira vol donar a conèixer l’art que es fa a Catalunya, hauria de començar per reflectir la realitat catalana, i això es fa començant amb una versió de la web en català.
