L’activitat sexual femenina i la seva resposta és variable al llarg de la seva vida reproductiva, sense que això comporti cap alteració però sí que hi poden haver canvis evolutius absolutament naturals i que no han de confondre’s amb trastorns de l’esfera sexual.
La sexualitat de la dona, a més dels fenòmens purament biològics i fisiològics, anteposa, en la majoria de les ocasions, els components afectius i de relació de parella a la resposta purament fisiològica, que dificulta, d’aquesta forma, la metodologia científica per al seu estudi i diagnòstic.
S’accepta que la disfunció sexual femenina és aquella situació en la qual es produeix una alteració de forma continuada de qualsevol dels processos de l’activitat sexual femenina, que impedeix o limita que sigui satisfactòria per a la dona i, consegüentment, afecta la relació de parella.
L’activitat sexual de la dona és un procés seqüencial format per:
– Desig
– Excitació
– Resposta a l’estímul
– Orgasme
La disfunció sexual femenina pot produir-se, per tant, en qualsevol d’aquestes etapes i altera l’activitat sexual de la dona i provoca malestar psicològic, pèrdua de qualitat de vida, pèrdua d’autoestima, dificultats relacionades en el seu entorn, sentiments de ser rebutjada per la seva parella, fenòmens de cohibició i, finalment, rebuig a mantenir relacions sexuals.
Les causes mes freqüents de trastorns de l’esfera sexual femenina són les que produeixen una resposta alterada en alguna o diverses d’aquestes fases. Disminució o pèrdua de desig sexual o desig sexual hupoactiu: es caracteritza per la pèrdua d’interès de respondre davant un estímul sexual així com la pèrdua de capacitat a produir fantasies sexuals. Per tant, desapareix tota necessitat a mantenir qualsevol activitat sexual.
Les causes són múltiples però la més freqüent, avui dia, són els fàrmacs antidepressius, alteracions hormonals, factors socials tals com l’estrès, ansietat, depressió, informació errònia de la sexualitat o falta de formació sexual producte de tabús, abús d’alcohol i drogues.
L’aversió sexual: és el rebuig i necessitat intensa a evitar mantenir qualsevol activitat sexual compartida i la causa més freqüent és producte d’un conflicte sexual després d’una experiència traumàtica.
Alteració de l’excitació sexual: és la incapacitat per assolir o mantenir una resposta física i psicològica davant l’estimulació sexual. Durant l’excitació sexual es produeixen una sèrie de canvis físics en els genitals de les dones, tals com l’augment de flux sanguini en l’àrea genital, augment del volum mamari i retracció de la musculatura periaureolar. Això també ve acompanyat de canvis en la vagina amb l’augment de volum de fluid vaginal. Les causes d’alteracions en la excitabilitat solen estar associades a totes aquelles patologies cròniques que puguin comprometre l’adequat flux vascular en l’àrea genital tal com la diabetis, la HTA, les cardiopaties, vasculopaties així com les alteracions hormonals o patologies neurològiques que dificultin la resposta davant els estímuls centrals.
Dolor durant el coit: la dispareunia o dolor vaginal durant el coit és probablement una de les causes mes freqüents en les dones en l’etapa postmenopàusica, encara que no de forma exclusiva, ja que en altres etapes de la vida també sol aparèixer aquest fenomen. Això és producte d’una absència de lubricació vaginal fruit de processos infecciosos, o bé dèficit hormonals, ús indegut de productes d’higiene íntima, que alteren el pH vaginal.
Vaginisme: és la contracció involuntària permanent o espasmòdica de la zona muscular vaginal durant el coit, que impedeix que es porti a terme la penetració de forma normal. Són múltiples les causes que poden produir vaginisme però en l’etapa inicial de les relacions sexuals és la por a una nova situació, sobretot si no hi ha hagut una correcta educació sexual. També pot ser un efecte que es remet a cicatrius després de cirurgies vaginals, processos inflamatoris pèlvics o bé processos infecciosos.
Alteracions de l’orgasme: es produeix una incapacitat a assolir l’orgasme o bé perllongar-lo. En la majoria dels casos és produït per fàrmacs antidepressius, alteracions hormonals o trastorns d’aprenentatge sexual en les etapes inicials de les relacions sexuals.
Què és el que ha de fer una dona davant trastorns de la seva sexualitat? Davant qualsevol alteració que comprometi una vida sexual sana i satisfactòria la dona ha d’acudir a un expert ja que, avui dia, és possible tractar en la majoria dels casos de trastorn en l’esfera sexual: pèrdua del desig sexual, falta de lubricació, alteracions de l’excitabilitat, anorgàsmia , dispareunia o vaginisme. És important una correcta anamnesi per a definir el problema i que es realitzin aquelles proves complementàries necessàries per diagnosticar i identificar la causa que origina l’alteració mitjançant exploració física, estudi hormonal, analítica general i bacteriològica.
Una vegada detectada la causa, avui dia, existeix la possibilitat de múltiples tractaments que reverteixin la situació i permetin recuperar una activitat sexual sana. El tractament farmacològic està prenent cada vegada més auge en aquells trastorns relacionats amb el desig sexual i les alteracions de l’orgasme. En estudis portats a terme en múltiples centres s’ha comprovat que en aquelles dones amb trastorns d’excitabilitat o d’assolir l’orgasme, s’associa a un dèficit de testosterona i la seva substitució produeix la restitució i la reversió d’aquestes alteracions.
Així mateix, la substitució hormonal millora la lubricació vaginal a les dones menopàusiques, ja que la testosterona va disminuint progressivament amb l’edat segons estudis realitzats al Massachussets General Hospital d’Estats Units.
Existeixen altres tractaments també molt eficaços com els lubrificants vaginals, dilatadores vaginals, exercicis pèlvics, cirurgia reconstructiva, i evidentment és prioritari el suport psicoterapèutic en aquestes pacients per a millorar la seva autoestima deteriorada i reprendre una activitat sexual normal i satisfactòria.
No cal oblidar que la prevenció de la patologia sexual de la dona ha de ser l’avantsala per a mantenir una vida sexual sana. En la majoria dels casos consisteix en l’eliminació de factors predisponents de risc tals com els factors tòxics, seguir una dieta sana i practicar exercici físic entre moltes altres normes de vida sana. Mantenir relacions sexuals en un entorn adequat és el fenomen més natural en la nostra vida quotidiana i indispensable per a mantenir una salut física i mental en l’ésser humà.
Dra. A. Puigvert
Institut d’andrologia i medicina sexual
Barcelona
