La necessitat de tenir més espai pels presos és molt important. Cada cop n’hi han més. Per evitar el cas intalià a Catalunya s’ha obert la nova presó Brians 2. A Itàlia, més de 26.200 detinguts s’han posat en llibertat com a conseqüència de l’indult aprovat per la llei 241 del 31 de juliol de l’any 2006. L’indult concedeix una reducció de fins a tres anys pels delictes comeseos abans del 2 de maig de 2006. Aquesta mesura afecta els delictes d’homicidi, de robatori, de lesions i els delictes electorals. Els delictes als quals no afecta són: els atemptats terroristes, la perversió de menors, l’agressió sexual, la usura i el tràfic de drogues.
Aquí s’intenta una segregació dels delinqüents. És una prioritat per evitar-ne una concentració massa elevada de presidiaris que podria perjudicar el principal objectiu de les presons: resocialitzar als individus.
Però… aquest objectiu s’acompleix? La superpoblació, vells edificis, promiscuïtat, problemes sanitaris, manca d’ajuda a la reinserció… Els problemes que coneixen les presons europees són múltiples. Les pitjors sóna França on les condicions en les quals viuen els presoners són catastròfiques. A Grècia informes mostraven l’existència de maltractaments i d’una higiene deplorable en els establiments penitenciaris grecs. Encara que s’ha millorat, la situació continua sent inacceptable segons els “investigadors”. El referent és Finlàndia: des dels anys 80, la població a les presons es manté més o menys estable. El debat és especialment punyent pel que fa a la possibilitat de tenir menys recursos per al tancament d’aquestes persones, i la intenció d’administrar les penes de substitució, com els treballs d’interès general, els braçalets electrònics, la llibertat condicional… Una dada: un 35% dels detinguts finlandesos acompleixen penes inferiors a un any, i menys del 8% de les penes, són superiors a deu anys de tancament.
A catalunya, no només s’intenta una segregació del col·lectiu en diferents presons per millorar-ne l’atenció i de control, actualment a les presons catalanes es duen a terme diferents plans de rehabilitació social. Per exemple, hi ha 156 interns que segueixen estudis a distància. D’aquests, 52 estudien carreres universitàries: 47 a la UNED i 5 a la Universitat Autònoma de Barcelona.
