El Partido de la Ciudadania (C’s) està immers en una profunda crisi. Aquest nou partit, que encara no sap cap on va i que no té clara la seva estructura jerarquitzada, ni com a partit ni com a col·lectiu, posa de manifest que les relacions internes s’aguanten amb pinces. S’ha demostrat que els ideòlegs del partit, que mai van decidir col·locar-se al capdavant del partit, ara se’n penedeixen, els sap greu. Aquells que volien crear un “nou discurs polític” però no s’atrevien a encapçalar el partit i es van autonomenar “intel·intel·lectuals” ara es mosseguen les ungles. Tots volen tenir, a part de veu, capacitat de decisió. Quan el jovenet i col·locat Albert Rivera ha actuat per primera vegada com a president del partit prenent decisions pròpies, “liderant”, el que es podria anomenar com “un dels barons del partit”, Antonio Robles ha enviat una carta a Rivera per anunciar la seva dimissió.
Antonio Robles, secretari general de C’s, no pot permetre que aquell jovenet que col·locà juntament amb els seus companys “intel·lectuals” prengui decisions per ell mateix. S’ha vist desautoritzat pel que va ser el seu titella. El talant dels creadors de C’s no passa per aquestes accions. Per tant, abans de fer-la més grossa, Robles ha decidit que després de les eleccions, però no aixecar massa polseguera, dimitirà.
Robles, l’autor del llibre Extranjeros en su país, en la carta on presenta la dimissió diu amb un to que recorda el FarWest: “hasta aquí hemos llegado, amigo Albert”.
