Dissabte, 24 de juliol de 2021 - Edició 1094
La República

Gal·les celebrarà un referèndum per ampliar l’autogovern l’any 2011

El País de Gal·les celebrarà un referèndum per ampliar els seus poders durant el primer trimestre de 2011. Així ho ha confirmat la nova Secretària d’Estat per Gal·les del govern britànic, la conservadora Cheryl Gillan. La consulta popular permetrà que Cardiff legisli lliurement en les seves competències, fins i tot si això significa implantar un model de serveis públics completament diferent a l’anglès. El sistema actual d’autogovern obliga l’Assemblea de Gal·les a demanar autorització al parlament britànic quan vol introduir modificacions a la normativa. Després de 10 anys d’autogovern, Gal·les es prepara per fer un pas més en la gestió del seu poder mentre Escòcia debat una possible independència.

Redacció
Redacció 15/06/2010

A partir del 2011, Gal·les podria equiparar el seu autogovern al d’Escòcia, i ser legislativament independent de Londres en totes les matèries que té transferides. Si els ciutadans aproven en referèndum la modificació del model, es consolidarà encara més el sistema d’autogovern asimètric de l’Estat britànic, on Escòcia i Anglaterra, per exemple, ja disposen de sistemes sanitaris i polítiques públiques molt diferents.

Elfyn Llwyd, diputat del partit gal·lès del Plaid Cymru, ha assegurat en un comunicat que el sistema de govern gal·lès actual s’ha demostrat ‘lent i antiquat’ i necessita ser reformat ‘urgentment’. ‘L’Assemblea Nacional Gal·lesa, escollida democràticament, té tot el dret a legislar en els assumptes que afecten la vida de la gent de Gal·les’, ha destacat Lywyd.

Londres mantindrà les competències en seguretat i política exterior
Després del referèndum, Londres mantindria encara les competències en seguretat o política exterior, entre d’altres. La independència legislativa de Gal·les se centraria, doncs, en les vint competències que té el país, com agricultura, cultura, educació, sanitat, medi ambient o turisme. Actualment, la Secretària d’Estat per Gal·les, nomenada pel govern central, pot vetar una legislació dels diputats de Cardiff.

L’Assamblea de Gal·les va aprovar per unanimitat aquest febrer la celebració d’un referèndum, i molts apuntaven que la consulta podria celebrar-se aquest octubre. Amb tot, la campanya electoral britànica i la constitució d’un nou govern a Londres van retardar el procés, com ha confirmat la pròpia Secretària d’Estat, Cheryl Gillan. La ministra conservadora ha dit en una carta al primer ministre de Gal·les, Carwyn Jones, que la situació ‘heretada’ de l’anterior govern britànic laborista ha motivat el retard en la data del referèndum.

La consulta popular, segons el comunicat de Gillan, es farà ‘abans del final del primer quart del 2011’. Precisament l’any vinent, Gal·les celebra eleccions per renovar l’Assemblea, actualment governada per una majoria de coalició entre laboristes i independentistes del Plaid Cymru.

El referèndum d’independència a Escòcia
D’altra banda, el Parlament d’Escòcia ha de debatre aquest 2010 si accepta la proposta de llei del govern d’Alex Salmond per celebrar una consulta popular d’independència. Tots els partits de l’oposició escocesa estan en contra del referèndum, però Salmond i la resta de l’Scottish National Party (SNP) argumenten que si s’accepta la consulta de Gal·les, també s’ha d’aprovar la d’Escòcia. De moment, però, la llei pel referèndum no s’ha portat al parlament d’Edimburg.