Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Franco SA

Poc se sap de les riqueses dels Franco, un cas insòlit dins les famílies dels dictadors. En general, un cop vençuts, els tirans es veuen relegats a l’exili i a […]

Redacció
Redacció 11/09/2007

Poc se sap de les riqueses dels Franco, un cas insòlit dins les famílies dels dictadors. En general, un cop vençuts, els tirans es veuen relegats a l’exili i a les penúries. El cas de Franco és una excepció, i els diversos governs en democràcia han fet la vista grossa vers els hereus de Francisco Franco, deixant que mantinguessin les riqueses i el patrimoni usurpat i, en molts casos, pagat amb sang, per tots els espanyols.

Un article al El País intenta aclarir l’entramat financer i les riqueses que encara conserven els hereus del dictador. La família Franco, per exemple, ha gaudit de passaports diplomàtics fins ben entrada la democràcia, i només quan Carmen Polo fou enganxada a l’aeroport amb la bossa plena de medalles i d’altres trofeus de metalls preciosos que s’enduia a l’estranger van decidir retirar-los els documents.

Entre els nets del ‘Paquito’ hi ha de tot, des del pirat de Luis Alfonso, que demana amb alguns il·luminats més el tro de França, fins al setè net del dictador, Jaime, empresonat per maltractaments a la seva parella, amb la que compartia un negoci immobiliari a Barcelona. Això comptant amb el primer net, un personatge que va canviar-se l’ordre dels cognoms per aconseguir dir-se Francisco Franco com el seu estimat avi.

La família ha tornat aquestes últimes setmanes als mitjans arran de la negativa de la família a que la Xunta entri al ‘Pazo de Meirás’ per inspeccionar-lo. És l’enèssima negativa de la família perquè el Govern els avaluï el patrimoni. Així, per exemple, el Palau de Torrelodones fou un regal al dictador de José María del Palacio Abárzuza, tot just acabada la guerra civil, i que no passà a mans de l’Estat amb la transició i fou finalment venut per la família el 1988 per 300 milions de les antigues pessetes. Una llàstima: al preu que va ara el sòl n’haguessin tret molts milions més d’esperar-se uns quants anyets. És precisament el que han fet amb la finca de Valdelasfuentes, on s’hi construiran 4.000 habitatges en el que ja es coneix com l’últim “pilotasso” del dictador. Entre el patrimoni que encara resta als Franco, ocultat rere una cinquantena de societats, hi ha el Palau de Cornide (A Coruña), que també és un “regal del poble”, així com el “Pazo de Meirás” que ara reclama el BNG.

L’estudi més important sobre el patrimoni dels Franco és ‘Franco SA’, obra de Mariano Sánchez Soler, on explica com l’austeritat del dictador contrastava amb la voracitat de la família, que s’apropiaven dels regals que cada dimarts se li feien al dictador a les habituals recepcions, i que òbviament, mai eren inventariats.

Amb la mateixa impunitat o col·laboracionisme silenciós per part de l’executiu democràtic van apoderar-se dels documents del dictador els seus admiradors de la Fundació Francisco Franco. Al seu llibre, Sánchez Soler xifrava la fortuna dels Franco en 100.000 milions de pessetes, amb uns comptes mai auditats per Hisenda, que s’encarrega de no trucar a les portes dels hereus de Francisco Franco i Carmen Polo. Més enllà de les societats patrimonials i d’altres episodis d’enginyeria legal que la família va crear per apoderar-se del patrimoni, Carmen Polo cobrava fins el 1988 un sou de 12,5 milions de pessetes com a vídua d’un cap d’Estat. Una evidència més que la democràcia espanyola actual deu tant al dictador -des del cap d’Estat que van col·locar-nos fins al centralisme que encara ara patim els catalans- que en cap moment s’ha plantejat seriosament investigar el patrimoni de la família Franco i retornar, d’una vegada per totes, el que han robat al poble espanyol.